Astoret

Significat d'Astoret

(heb. Ashtôreth [plural Ashtârôth]; fen. Shtrt; moab. Shtr; ugar. ttrt; ac. Ishtar;
egip. Strt; gr. Astárt).
La pronunciació hebrea del nom Astoret és diferent del que seria la
pronunciació correcta: Astaret. Això s'explicaria si es confirma la suposició: que
els masoretas li van aplicar les vocals de la paraula heb. bosheth, «vergonya», per a
expressar el seu menyspreu per la idolatria.
Deessa semítica de l'amor, de la fertilitat i de la guerra adorada per tot l'antic
Orient: com lshtar en Assíria i Babilònia; com Astarté i Astoret a Egipte, Fenícia i
Canaán; i com Afrodita a Grècia. En l'AT apareix com la principal deessa de els
sidonios (1 R. 11:5, 33; 2 R. 23.13), i els filisteus la consideraven una deïtat
guerrera, com ho suggereix el fet que van posar l'armadura de Saúl en el temple
d'ella (1 S. 31:10, «Astarté» en LPD, DHH, BJ, NBE; «Astarot» en RVR). Alguns
erudits creuen que la «reina del cel» de Jeremies és l'Astoret dels antics (Jer.
7.18; 44:16-19, 25).
En un principi va ser la patrona de l'amor sexual (tant puro com lleuger), la
maternitat i la fertilitat. Les seves imatges la mostren nua amb els trets sexuals
granment destacats. En el seu culte es practicava la prostitució com a ritu religiós,
culte ja antic a Transjordània en temps d'Abrahán, com ho prova el nom
de la ciutat Astarot Karnaim* (Gn. 14:5). Els hebreus haurien adoptat l'adoració
d'Astoret pel temps dels jutges (Dj. 2.13; 10:6), i fins a Salomó va caure davant
ella (1 R. 11:5; 2 R. 23.13). S'han trobat moltes estatuetes de la deessa en les
excavacions palestines, la qual cosa suggereix que moltes persones (majorment dones)
les haurien portat sobre si com a amulets.
En les seves excavacions en Betel, W. F. Albright va trobar un segell del període de els
jutges amb el nom de la deessa Astart gravat en jeroglífics egipcis entre 2
deïtats. Astart estava a la dreta, i un déu amb banyes, potser Baal,* a la
esquerra. D'altra banda, els descobriments arqueològics fan suposar que
Anat,* Asera* i Astoret es 113 confonien amb freqüència, ja que en caràcter i per
naturalesa tenien molt en comú.
Bib.: J. B. Pritchard, Palestinian Figurines in Relation to Certain Goddesses Known
Through Literature [Estatuetes palestines en relació amb unes certes deesses conegudes per
mitjà de les publicacions] (New Haven, 1943); ANEP 468.
50. Segell cilíndric trobat en Bet-el. La seva impressió mostra una inscripció que
diu Astart. Grandària aproximada.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASTORET

ASTORET segons la Bíblia: Deessa dels fenicis i dels sidonios, adorada per Israel després de la mort de Josué i també per Salomó. Josías va destruir els emblemes de la seva adoració, introduïts per Salomó (Dj. 2.13; 10:6; 1 S. 7:3, 4; 12.10; 32:10; 1 R. 11:5, 33; 2 R. 23.13).

«una esposa».
Deessa dels fenicis i dels sidonios, adorada per Israel després de la mort de Josué i també per Salomó. Josías va destruir els emblemes de la seva adoració, introduïts per Salomó (Dj. 2.13; 10:6; 1 S. 7:3, 4; 12.10; 32:10; 1 R. 11:5, 33; 2 R. 23.13).

Era la consort de Baal. Es tractava d'un culte derivat de Babilònia, on Istar representava a les estrelles matutina i vespertina. Va passar de Babilònia, amb lleugers canvis en el seu nom, a totes les nacions al voltant.

En Canaán va passar a ser la deessa de la lluna, en tant que Baal era el déu sol. Els immorals ritus que acompanyaven al culte d'Istar en Babilònia van passar a Canaán, i formaven part de les pràctiques idolàtriques que els israelites van ser cridats a extirpar. És sovint dita Astarté, el seu nom grec.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASTORET