Avarícia

Significat d'Avarícia

(heb. betsa%, «guany», «lucre [guany il·lícit, rampinya]»; gr. pleonexía, «cobdícia»,
«avarícia»; també pleonékts, «cobejós [àvid]», «avar»; filarguría, «amor al
diners»; filárguros, «amic dels diners [avar]»; aisjrokerdes, «àvid de guanys
sòrdides»).
Desitjo desorbitat de tenir més, generalment del que pertany a uns altres (Pr.
27:20; etc.). L'avarícia, encara que en si mateixa no és un acte extern, és un de els
pecats més greus (Ef. 5:3), juntament amb la idolatria (Col. 3:5). En un sentit, el 10è
manament resumeix la 2a secció del Decàleg (Ex. 20.17), ja que de l'una o l'altra
manera la cobdícia o avarícia condueix als altres pecats contra els semblants. La
cobdícia o avarícia porta als homes a abandonar la fe (1 Tu. 6:9, 10) i
oportunament els exclourà del cel (1 Co. 6.10). Vegeu Desig.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AVARÍCIA

AVARÍCIA segons la Bíblia: Amor desordenat de les riqueses. No hi ha en hebreu bíblic una paraula específica per a expressar aquesta passió, però en molts passatges se la designa amb la paraula, «besa», que significa «lladrocini» o «rampinya», com també «guany il·lícit».

Amor desordenat de les riqueses. No hi ha en hebreu bíblic una paraula específica per a expressar aquesta passió, però en molts passatges se la designa amb la paraula, «besa», que significa «lladrocini» o «rampinya», com també «guany il·lícit».

En el grec del Nou Testament es denomina amb les expressions «amic dels diners», «cobejós» o «àvid de guanys sòrdids».

L'avarícia és un vici que danya a l'home i li impedeix usar dels béns que posseeix (Pr. 15.16), ho fa insensat i dur envers els seus semblants (1 S. 25:11), ho fa esclau dels diners (Pr. 30:8-9; Mt. 16.26), ho fa caure en la idolatria, apartant-li del compliment dels seus deures envers Déu i envers el proïsme (Ef. 5:5; Mt. 6.24; Lc. 16.13).

L'avar viu turmentat pel desig d'augmentar les seves riqueses (Pr. 27:20; Is. 56:11) i s'apodera injustament de l'aliè, deixant-se corrompre en l'administració pública; és traïdor dels seus, opressor dels febles, i escatima la paga als subalterns i jornalers (Éx. 18.21; 1 S. 8:3; Sal. 15:5; Pr. 22:7; Ez. 18.12-13; Ez. 22.12-13; 30:14; Am. 8:4-6; Stg. 5:1-5).

Déu reprova l'avarícia i Crist la fustiga en els fariseus amb paraules dures (Lc. 16.14). En el Nou Testament s'esmenten a més altres casos d'avarícia: el governador romà Félix i el d'alguns heretges (Hch. 24:26; Tit. 1.11).

És un dels vicis que exclouen del regne de Déu (Ro. 1.29; 1 Co. 5.10-11; Ef. 4.19). Pablo posa una cura especial a mantenir tota ombra de cobdícia allunyada de la seva predicació (1 Ts. 2:5; 2 Co. 7:2; 11:8-10; 12.17-18).

L'avarícia i l'amor a les riqueses és un dels majors obstacles per a acceptar el missatge de Crist (Mt. 6.24; Lc. 16.13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AVARÍCIA