Institutor
també: Ayo
Significat d'Institutor
(gr. paidagÇgós, «el que condueix a nens»).
Aquesta persona no era un mestre (1 Co. 4.15). Aquest càrrec era designat amb el
nom gr. didáskalos, distingit clarament de paidagÇgós en els textos seculars
grecs. El paidagÇgós era generalment un esclau de confiança en una família
grega, algú que tenia la tasca de vetllar pels varoncitos de la família. Els
acompanyava a l'escola, romania amb ells en la classe, els corregia quan es
portaven malament o empraven males paraules, i era el seu custodi general. Quan els
nens arribaven a la majoria d'edat quedaven lliures de la seva supervisió. D'això es
dedueix que «institutor» no és la traducció més apropiada quan Pablo ho usa com una
figura de la «llei» que va dirigir i va disciplinar al poble de Déu fins a la vinguda de Crist
(Gá. 3.24, 25); la millor traducció seria «custodi» (RSV; vegeu CBA 6:959,960).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: INSTITUTOR
INSTITUTOR segons la Bíblia: Era originalment un esclau que portava als fills del seu amo a l'escola. La llei va ser institutor per als jueus (no per als gentils: Pablo parla en primera persona plural, en contrast a la segona persona plural de Gá. 3.26) fins que va venir Crist.
(gr. «paidagogos»).
Era originalment un esclau que portava als fills del seu amo a l'escola. La llei va ser institutor per als jueus (no per als gentils: Pablo parla en primera persona plural, en contrast a la segona persona plural de Gá. 3.26) fins que va venir Crist.
Però tot el que hagués estat conduït a Crist ja no estava sota aquest institutor (Gá. 3.24, 25; cp. Ro. 6.14).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).