Azazel

Significat d'Azazel

(heb. A5>5Ll, potser «separació [allunyament]», «el que allunya»).
L'etimologia més acceptada descompon el vocable en Lz, «cabra» o «boc»
(per ser de gènere epiceno; és a dir, amb la mateixa terminació es designa al mascle i
a la femella), més >5al, «que es va» (i així, «un chivo enviat fos [emissari, que
s'emporta el pecat]»). La frase «boc emissari» ens ve de la Vulgata: capro
emissario (frases afins: «boc expiatori» o «víctima expiatòria»). Al seu torn, la
expressió llatina es basa aparentment en la revisió 123 de la LXX de Símaco,
on el gr. trágos aperjómenos és una traducció de l'heb. Lz >5al. Nostre
«Azazel» és una transliteració directa de l'hebreu.
Terme que apareix en Lv. 16:8, 10, 26. Alguns erudits creuen que es refereix a un
ser personal o a un dimoni particular; altres, a l'acte d'enviar; i altres, al lloc
on s'enviava al chivo. La RVR ho pren com un nom personal. Dos fets
suporten aquesta idea: 1. La construcció paral·lela hebrea, «per Yahweh… per Azazel»,
implica que Azazel és un ser personal (així com ho és Jehová, el Senyor). 2. Certs
expositors i escriptors jueus ho van considerar de #aqueix mode. Per exemple, el llibre
seudoepigráfico (apòcrif) d'Enoc caracteritza a Azazel com el que «ha ensenyat
totes les injustícies del món» (Enoc 9:6), i afegeix que «tota la terra s'ha
corromput per les obres que va ensenyar Azazel: a ell s'atribueix tot pecat» (10:8).
Azazel també és representat com lligat de mans i peus i tirat a un abisme
en algun lloc del desert, esperant «el gran dia del judici», quan «serà tirat
en el foc» (10:4, 6; cf 54:1-5).
El Dia de l'Expiació es portaven 2 chivos (bocs) a l'atri del santuari,
on es tirava sort per a triar un d'ells «per Yahweh» i l'altre «per Azazel»
(Lv. 16:5-10). Amb la sang del chivo sobre el qual queia la sort «per Yahweh», el
summe sacerdot feia expiació pel lloc santíssim, el lloc sant i l'altar del
holocaust, a causa dels pecats d'Israel (vs 16-19). És important notar que el
chivo triat «per Azazel» no tenia part en el servei del Dia de l'Expiació fins a
que tota l'expiació s'hagués fet amb el chivo «per Yahweh» (v 20). Només
llavors el summe sacerdot, simbòlicament, transferia els pecats acumulats
durant l'any al chivo «per Azazel» i l'enviava al desert (vs 21, 22). Era la
sang del chivo «per Yahweh» la que expiava, simbòlicament, els pecats del
poble (vs 15-17). La sang del chivo «per Azazel» no es vessava (vs 10, 20).
El seu allunyament representava l'eliminació del pecat de l'univers.
Durant el temps del segon temple, com el descriu la Mishná, el summe sacerdot
lligava un fil vermell al capdavant del chivo per Azazel que havia estat triat per sort,
mentre un altre fil es lligava al coll de l'altre chivo. En finalitzar el dia d'activitats,
el summe sacerdot posava les seves 2 mans sobre el boc emissari i feia la seva confessió,
dient: «Oh, Déu, el teu poble, la casa d'Israel, ha comès iniquitat, ha
transgredit i pecat davant de tu. Oh Déu, perdona, et demano, les iniquitats i
transgressions i pecats que el teu poble, la casa d'Israel, ha comès i transgredit
i pecat davant de tu; com està escrit en la llei del teu serf Moisès: Perquè en
aquest dia es farà expiació per vosaltres, i sereu nets de tots els vostres pecats
davant de Jehová «. Llavors el chivo era portat al desert, a una certa hondonada.
Allí, qui ho portava, dividia el cordó vermell en 2 trossos: una meitat la lligava a una
roca i l'altra meitat entre les 2 banyes; després ho feia caure pel precipici per a
morir. Es considerava que el chivo portava els pecats del poble, i el santuari
quedava net quan el chivo moria en el desert.
Bib.: Mishná, Yoma 4:1, 2; 6:1-8.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AZAZEL