Baasa

Significat de Baasa

(heb. Bashâ+, tal vegada «el que cerca [assola]»; cun. Ba+sa, un rei d'Amón).

Tercer sobirà del regne del nord d'Israel. Va regnar 24 anys (c 909-c 886 a. C.).
Era fill d'Ahías, de la tribu d'Isacar, i es va apoderar del tron en assassinar
al rei Nadab durant el lloc de la ciutat filistea de Gibetón (1 R. 15.27,28).
El seu regnat va estar assenyalat per la maldat (v 34) i per una guerra contínua
contra el regne del sud (v 32). Un dels primers actes del seu govern va ser
exterminar a tots els altres parents de Jeroboam 1, complint així la
predicció d'Ahías (vs 29,30; 14.10, 11). El seu intent d'enfortir Rama, com
baluard militar dins del territori de Judà, va fracassar quan Ansa de Judà
contracte a Ben-hadad 1 de Damasc contra ell (1 R. 15.16-21; 2 Cr. 16:1-6). El
profeta Jehú va predir l'extermini de la dinastia de Baasa (1 R. 16:1-4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BAASA