Safata
també: Bandeja
SAFATA [Heb dt.ḥtâ ( מַחְתָּה) ]. Una paraula que s'usa tres vegades en la RSV (Èxode 25:38; 37:23; Números 4: 9) que es tradueix més sovint com a "foc" o "apaga". Aquest terme hebreu prové d'una arrel, ḥth, que significa -arrabassar-, que s'usa per a indicar prendre brases d'una llar. La traducció "safata" s'usa amb "tenalles" en porcions sacerdotals del Pentateuco en referència als utensilis per a donar servei al candeler d'or, on pot indicar un receptacle per a metxes cremades en lloc de carbons.
CAROL MEYERS
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).