Barbaro

Significat de Barbaro

(gr. bàrbars, «estranger»; transliteració del sáns. barbara-s, «tartamut
[balbuceante]»).

Terme amb què es designava a la gent que no parlava grec o es comunicava
en una llengua inintel·ligible, sense importar si era civilitzat o no (Col. 3.11).
La paraula, d'origen onomatopeic, imitava la parla incomprensible d'un
estranger però no era ofensiva. El vocable heb. lâaz, «llengua estrangera»
(Sal. 114:1) té la mateixa significació que la paraula grega.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BARBARO

BÀRBAR segons la Bíblia: Els antics grecs i romans deien així als estrangers que no parlaven la seva llengua, al costat de la qual la dels altres els semblava rude i desagradable (com a «bar-bar»).

Els antics grecs i romans deien així als estrangers que no parlaven la seva llengua, al costat de la qual la dels altres els semblava rude i desagradable (com a «bar-bar»). En el Nou Testament només significa «estranger de llengua desconeguda» (Ro. 1.14; 1 Co. 14.11; Hch. 28:2-4).

Té el mateix sentit en Sal. 114:1.
Ha arribat a designar als mateixos grecs des d'un punt de vista religiós. En un sentit més general, bàrbar significa inculte, rude; així, per exemple, Ez. 21.31.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BARBARO