La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Barba

Significat de Barba

(heb. zâqân).

Els jueus palestins generalment portaven la barba completa -com ho revelen
els monuments antics (figs 269, 476)-, i consideraven les seves barbes com
símbols d'homenia i dignitat. Per això, quan els enviats de David al rei
d'Amón van ser maltractats i van sofrir la ignomínia del rapat de la meitat de
la barba, se'ls va suggerir quedar-se en Jericó fins que els creixés (2 S. 10:4,
5). La llei de Moisès, exceptuant les qüestions d'impuresa (Lv. 14:9),
prohibia tallar-se les vores de la barba (19.27; 21:5, BJ). Pel context es
dedueix que, lluny d'impedir-los retallar-se o tallar-se la barba, la regla
desitjava evitar que el poble de Déu s'identifiqués amb uns certs costums
paganes. Descurar la barba -que es veiés desgreñada i desarreglada- era senyal
de dol (2 S. 19.24). Les cites a la barba en Ez. 24:17, 22 (BJ) tal vegada
tinguin a veure amb el bigoti (el mateix per a l'ús del terme safam, «barba»,
en El meu. 3:7 i Lv. 13.45, BJ).

En Ez. 5:1 apareix la paraula «barber» (heb. gallâb; s'esmenta els
barbers professionals en inscripcions fen. i bab. amb termes relacionats
amb la paraula heb.). Com que el llibre d'Ezequiel va ser escrit en Babilònia,
no se sap amb certesa si es refereix a un barber hebreu o babiloni. Vegeu
Navalla.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BARBA

BARBA segons la Bíblia: Per als hebreus, una barba abundant i arrissada era símbol d'homenia i adorn molt preuat

Per als hebreus, una barba abundant i arrissada era símbol d'homenia i adorn molt preuat (Esd. 9:3; Sal. 113:8; Is. 19:2; Jer. 48:37; Dn. 10:3); ser privat d'ella era gran infàmia (1 S. 2.13; 2 S. 10:4-14; 10.24; 20:9; cf. Is. 7.20; Éx. 5:1-5).

Els monuments assiris representen als eunucs sense barba. En canvi, els egipcis la hi deixaven créixer com a senyal de dol. Per això José va haver d'afaitar-se per a anar a presentar-se a la cort (Gn. 41:14).

La llei levítica prohibeix tallar la punta de la barba per ser això un acte de devoció entre uns certs idòlatres (Lv. 19.27; Jer. 25:23). Estava manat rapar-la en cas de lepra com a mesura higiènica (Lv. 14:9).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BARBA

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic