Baptisme

Significat de Baptisme

En el
ús jueu significa rentar o limpiamiento. Ex. 20.17-21, Lev. 11.25.Baptisme Cristià (Sacramento).

–
Instituído per Crist, després de la seva Resurrecció, amb la fórmula de Baptisme: Bategeu en el nom del Pare i del Fill i del
Esperit Sant. Mt. 28:19, Mc. 16.16.

– És
necessari per a entrar en el Regne dels Cels, a l'Església de Crist. Jn.
3:3,5, Mc.16.16. “Qui no naixés en l'aigua i en l'esperit no pot entrar,
ni tan sols veure!, el Regne dels Cels. Jn. 3:3 i 5.

–
Efectes: Neta el pecat original, i tots els altres pecats (Rom. 5.12-21,
Rom. 6:3-6). Ens fa membres de l'Església (Jn. 3:3,5), sants, fills de Déu
i hereus del cel amb Jesucrist, produint una renovació radical i
completa de la persona, un “home nou” (Tito 3:5, Ef. 4:5, Col. 3.10, Rom.
6:3-6, 2 Cor. 5.17). Ens fa “Temples de l'Esperit Sant”, Sagraris de Crist
i estatges del Pare (I Cor. 3.16, Jn. 14.23)… i membres de l'Església, del
Cos Místic de Crist (1 Cor. 12.13, Gal. 3.27-28). Al·leluia!

– És
per a tots, nens i adults. Mt. 28:19… i així ho van practicar els primers
cristians, batejant a tota la família: Fets 16.16, 43). Els nens es
bategen amb la “fe de l'Església”: Si dels seus pares els nens reben el pecat
original, també per ells poden rebre la “gràcia”. La Bíblia mai diu que
els nens no puguin ser cristians… si a la teva Església no es pot batejar a
els nens, és que és una Església “sense poder”, no és l'única Església de Crist,
on hi ha poder per a batejar als nens.

El Baptisme dels Nens:
Els bebès es poden i han de batejar… el millor «regal» dels seus pares.

– És
només un. Perquè només una vegada cal perdonar el pecat original (Ef. 4:5).
Per als adults és necessària la seva fe, per a poder bautiarlos (Mc. 16.16) i
penediment (Hech. 2.38)… als nens, ja ho expliquem, els n'hi ha prou amb la
fe de l'Església, així de gran és la fe! Va sanar a la filla de la Sirofenicia per
la fe de la mare (Mt. 14.21-28).

Baptisme en l'Esperit Sant: Profetitzat en Ez.
36:25.

– És
Jesús qui bateja: Mt. 3.11, Mc. 1:8, Lc.3.16, Jn.1.33.

– S'esmenta set vegades en el Nou Testament: Quatre vegades el
Baptista (Mt. 3.11, Mc. 1:8, Lc. 3.16, Jn. 1.33). Jesús una vegada (Hech.
1:5). Pedro una vegada (Hech. 11.16). Pablo una vegada (1 Cor. 12.13).

Baptisme de Desig i de Sang: El de desig
és el que reben els que mai van sentir parlar de Jesús, però que viuen en el
Senyor (Mt. 8.11). El de sang és el que va rebre Jesús en la creu,
i el dels màrtirs (Mt. 20.22).

Baptisme pels morts: Són els sacrificis
expiatoris que s'ofereixen pels difunts (1 Cor. 15.29)… perquè “és obra
santa i piadosa orar pels morts. Per això va manar fer un sacrifici
expiatori a favor dels morts, perquè quedin alliberats del pecat (2 Macabeus 12.46). Si a la seva església no hi ha purgatori i és obertura orar per els
difunots, és que és una església sense poder, a l'Església de Crist sí que es pot
orar pels difunts, i és profitós per als quals van morir, i és obra bona i
piadosa.

Baptisme de Juan: Era com el baptisme jueu, de
penitència i penediment, precursor del de Crist,
en aigua i en l'Esperit (Mt.
3:6-11, 21.25, Lc. 7.29-30, Jn. 3.22-36, 10.40)

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BAPTISME

BAPTISME segons la Bíblia: El verb s'usa també per a denotar la purificació cerimonial dels jueus abans de menjar, per a la qual s'abocava aigua sobre les mans

Les paraules comunament utilitzades en el NT per a denotar aquesta ordenança són el verb «baptizõ» i els noms «baptisma» i «baptismos»; però cap d'aquests termes s'empra només en aquest sentit.

El verb s'usa també per a denotar la purificació cerimonial dels jueus abans de menjar, per a la qual s'abocava aigua sobre les mans (Lc. 11.38; Mr. 7:4); figuradament, per a significar els sofriments de Crist (Mr. 10.38, 39; Lc. 12.50); i finalment, per a denotar l'ordenança baptismal.

«Baptizõ» és la forma intensiva de «baptein», «submergir», i té un sentit més ampli que éste. En Hebreus (He. 9.10) «baptismos», referit als diversos lavamientos rituals ordenats en l'AT amb referència als ritus del tabernacle, es tradueix «ablucions»; sense cap gènere de dubtes, es refereix als lavamientos ordenats en Lv. 6.27, 28; 8:6; 11; 13; 14; 15; 16; 17; 22:6; Nm. 8:7, 21; 19, etc.

En el baptisme, la idea expressada és la unió a algú o a alguna cosa. Referint-se als israelites, es diu en les Escriptures: «tots en Moisès van ser batejats en el núvol i en la mar» (1 Co. 10:2). Així el baptisme cristià és la identificació amb Crist en l'esfera de La seva autoritat i senyoriu.

(a) BAPTISME DE JUAN.

El baptisme de Juan tenia lloc al Jordà, cap a on les multituds sortien (Mr. 1:4, 5), i és esmentat una vegada i una altra com a baptisme de «penediment» (Mr. 1:4; Lc. 3:3; Hch. 13.24; 19:4). Els que així es batejaven havien de donar fruits dignes de penediment (Mt. 3:8; Lc. 3:8).

Ells confessaven els seus pecats (Mt. 3:6), i exhortaven al poble al fet que creguessin en Aquell que vindria després d'ell, Crist Jesús, de qui va donar ell mateix testimoniatge (Hch. 19:4; cp. Jn. 1.29, 36).

Un residu piadós es va separar pel baptisme esperant la vinguda del Messies; per aquest baptisme es van jutjar a si mateixos, i es van apartar de la condició caiguda de la nació. El Senyor Jesús va ser batejat per Juan, no si és el cas per a confessió de pecats, sinó per a associar-se en gràcia amb el residu penedit, per a complir tota justícia (Mt. 3.15).

El seu baptisme per Juan va anar també l'ocasió de La seva ungimiento per l'Esperit Sant per al seu ministeri públic, i del testimoniatge del grat del Pare en Ell, El seu Fill.

(b) BAPTISME CRISTIANO.

El baptisme cristià implica la confessió de Crist com a Senyor, constituint la identificació externa amb La seva mort, i per tant el sortir-se o bé del terreny jueu, culpable del rebuig de Crist com El seu Messies, o del terreny gentil, sense Déu ni esperança en aquest món (Ro. 6:3; Hch. 2.38, 40; Ef. 2.12).

Aquest baptisme és «al (eis) nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant» (Mt. 28:19). I «en (epi, o en els mss. B, C, D) el nom de Jesucrist». Les Escriptures no donen un ensenyament concret sobre el mode del baptisme.

El gran tema del baptisme és a qui som batejats (cp Hch. 19 3). Però la idea donada per la paraula és la de lavamiento com amb els sacerdots d'antany (Éx. 29:4) més aviat que un rociamiento, com amb els levites (Nm. 8:7).

Pablo va donar una importància secundària a l'acte extern a la unitat entre els creients (cp. 1 Co. 1.10-15); sí que va posar l'accent en el baptisme de l'Esperit Sant. (Veure BAPTISME DE L'ESPERIT SANT).

Respecte a qui pot rebre el baptisme, hi ha postures divergents. El Nou Testament no esmenta el baptisme de nens com a tal; en les conversions de Lídia, del carceller de Filipos, i d'Estéfanas (Hch. 16.15, 33; 1 Co. 1.16), s'afirma que amb ells es va batejar «tota la seva casa», la qual cosa inclou en el terme grec a tots aquells que estaven sotmesos a l'autoritat del cap de família, menors i esclaus.

S'addueix que en el cas de la casa del carceller de Filipos tota la seva casa es va alegrar. Però també és un fet que el verb va creure està en l'original en masculí i singular, podent-se aplicar solament al carceller (Hch. 16.34).

Tot això condueix a la conclusió que respecte al mode i receptors del baptisme seria imprudent arribar a conclusions dogmàtiques. Respecte a la naturalesa del baptisme, és un acte extern que es refereix al terreny de confessió, testimoniatge, en identificació pública amb la mort de Crist per a caminar en novetat de vida (Ro. 6 3, 4)

La posició que el baptisme dóna el nou naixement sostinguda per l'església de Roma sobre la base de Jn. 3:5 és una mala interpretació del simbolisme de les Escriptures, que l'apòstol Pau, en canvi va comprendre molt bé: «…el lavamiento d'aigua per la paraula» (cp. Ro. 10 17 «la fe és pel sentir, i el sentir per la Paraula de Déu»).

Així, el que tenim en Jn. 3:5 no és baptisme, sinó la Paraula de Déu feta eficaç per l'Esperit.
Les diferents opinions sobre el baptisme han donat lloc a diversos grups eclesiàstics entre els cristians. En un breu article com éste, és difícil exposar les diverses postures i els seus pros i contres, i remetem a l'estudiós a la bibliografia al final de l'article.

En tot cas, sempre mantenint vigorosament l'aspecte extern i no salvífic del baptisme, és de lamentar que en lloc d'aigua d'unió, hagi vingut a ser «les aigües de la picabaralla».

(c) BAPTISME DE MORTS

Batejar-se pels morts. Aquesta expressió apareix en 1 Co. 15.29. S'han donat moltes explicacions a aquest passatge, però llegit a tenor del context en què es troba, llegint els versicles 20-28 com a parèntesis, el v. 18 explica el v. 29, i el v. 19 explica 30:32.

Així, si no hi hagués resurrecció, els «que van dormir en Crist van perir… què faran els que es bategen pels morts?» Per a què ocupar els llocs dels quals van caure, i perillar a tota hora, com a soldades en una guerra, si els morts no ressusciten? Què aprofitava a Pablo lluitar contra feres a Efes, si els morts no ressusciten?

L'al·lusió a «perillem a tota hora» i a «vaig batallar» és als quals estan en perill, com a soldats en guerra. Batejar-se pels morts, doncs, es diu d'aquells que en la lluita prenen el lloc dels caiguts, per la seva professió de fe feta pública pel baptisme. No hi ha lloc per a exegesis imaginatives d'aquest text.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BAPTISME