Banya
també: Cuerno
Significat de Banya
(heb. qeren, «banya» [de boc, de carner o de qualsevol animal];
aram. qeren, «banya» [de carner o de cabra]; heb. shôfâr [banya de carner];
gr. kéras [Lc. 1:69, DHHI).
Com a Palestina era un país ramader, des del començament de la seva història els
israelites van usar les banyes dels seus animals de diversos modes. 1. Com
instruments per a transmetre senyals (Jos. 6:4, S). El terme hebreu és
generalment shôfâr, sovint traduït com a «trompeta»;* però en 4 passatges (1
Cr. 15.28; 2 Cr. 15.14; Sal. 98:6; Us. 5:8) li ho tradueix per «botzina» per a
distingir-ho de les trompetes de metall (jatsôtserâh). En Dn. 3:5, 7, 10, 15 es
va traduir el terme arameu com a «botzina». 2. Com a recipients per a l'oli
que s'usava en l'ungimiento (1 S. 16:1, 13; 1 R. 1.39). 3. Com a sortints o
projeccions en els altars; a vegades amb la forma de banyes (Ex. 30:10; 1 R.
1.50, 51; etc.; vegeu CBA 3.41, 42).
143. Dues banyes jueves. A dalt: banya jueva del s XII DC.; a baix banya
gravat pertanyent a la Gran Sinagoga de Londres.
En sentit figurat, la banya era el símbol de l'arrogància i la insolència
-(Sal. 75:4, 5; la primera part del v 5 diu literalment: «No aixequeu
la vostra banya»; cf BJ)-, de força o poder polític (perquè les banyes d'un
animal eren símbol de la seva força; Sal. 132:17, literalment «banya de David»;
Jer. 48:25, literalment «banya de Moab»). En el simbolisme profètic, els
banyes representen reis, regnes o altres poders (Dn. 7:8, 20, 21, 24; Ap.
17.12, 16).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BANYA
BANYA segons la Bíblia: S'usava com a trompeta (Jos. 6.13) o redomatge per a oli (1 S. 16:1; 1 R. 1.39). Era símbol de poder i prosperitat (1 S. 2.10; Sal. 89:24).
En Sal. 75:4, 5, l'expressió indica arrogància.
S'usava com a trompeta (Jos. 6.13) o redomatge per a oli (1 S. 16:1; 1 R. 1.39). Era símbol de poder i prosperitat (1 S. 2.10; Sal. 89:24).
En Sal. 75:4, 5, l'expressió indica arrogància.
Les «banyes» o cantonades prominents de l'altar es consideraven com especialment sagrats (Éx. 29:12; Lv. 4.7; Sal. 118:27; 1 R. 1.50; 2.28).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).