Beeliada

BEELIADA (PERSONA) [Heb bĕ˓elyādā˓ ( בְּעֶלְיָדָע) ]. Un dels tretze fills de David registrats com nascut a Jerusalem (1 Cròniques 3: 5-9; 14: 3-7; cf. 2 Sam 5: 13-16). La seva mare estava entre les diverses esposes i concubines que David va prendre a Jerusalem, però no s'esmenta el seu nom. El seu nom, que es troba en aquesta forma només en 1 Cròniques 14: 7, generalment es considera que significa "Baal sap". Es va canviar a "Eliada", que significa "Déu sap", en 2 Sam 5.16 i 1 Cròniques 3: 8. La majoria dels erudits han pres això per a reflectir el disgust comú a Israel pels noms que incorporen el de la deïtat cananea, vist en tals paris de noms per a la mateixa persona com Jerobaal / Jerobaset, Esbaal / Isboset o Meribbaal / Mefiboset (p. ex., Noth IPN , 119 -22). No obstant això, és possible que l'element ba˓al no  sempre s'hagi entès de manera ofensiva (Fowler TPNA , 54-63); més aviat, en alguns casos, pot haver tingut el significat genèric de "senyor" (McCarter 2 Samuel AB, 85-87). Sembla estrany que David li hagi posat a un fill el nom d'un déu estranger; el nom podria significar simplement "el Senyor ho sap". En 1 Cr 14: 7, el seu nom es tradueix en grec com Balliada en el Codex Alexandrinus i Baaliada en Codex Venetus, però com Balegdae en Codexes Vaticanus i Sinaiticus.

      DAVID M. HOWARD, JR.