Beelzebu

Significat de Beelzebu

(gr. Beelzebóul i Beezebóul, «Senyor dels estatges infernals»).
Nom del cap del món demoníac, Satanàs; príncep suprem dels dimonis
(Mt. 10.25; 12.24-29; Mr. 3.22-27; Lc. 11.15-22). En la literatura cananea de
Ugarit la paraula zbl significa «príncep», i la forma zbl Bl, «Príncep Baal»
(així apareix en alguns textos, amb els components de Beelzebú invertits);
per això, el nom es referiria a l'antic déu cananeu Baal. Altra
explicació diu que Beelzebú vol dir «Senyor del fem [femer]»,
ja que en hebreu tardà zebel significa «fem». Els Rotllos de la Mar
Mort i la literatura rabínica antiga usen zbl per a nomenar un dels 7
cels de la tradició jueva: l'estatge del maligne; de manera que Beelzebú
significaria «Senyor de l'estatge del maligne». Vegeu Baal-zebub.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEELZEBU

BEELZEBÚ segons la Bíblia: Nom que se dóna en diversos passatges del Nou Testament al «príncep dels dimonis» (Mr. 3.22; Mt. 10.25; 12.26).

Nom que se dóna en diversos passatges del Nou Testament al «príncep dels dimonis» (Mr. 3.22; Mt. 10.25; 12.26).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEELZEBU