Betesda

Significat de Betesda

(gr. Bthzathá [derivat de l'aram. Bêth-zaytha{ o Bêth-zayit, «casa de les
olives (de la deu)»], Bzethá [de l'heb. bâzâz, «tallar en canal»] i
Bethesdá [derivat de l'aram. Bêth-jesda{, «casa de la gràcia (misericòrdia)», o
Bêth-zashda{, «casa del vessament»]).

L'evidència textual està dividida entre les 3 maneres d'escriure el terme,
encara que hi ha tendència a afavorir la primera. També es pot citar evidències
en favor de la forma Bthsaidá, derivada de l'aram. Bêth-tsaydazo Bêt-tsêdâh,
«casa de la pesca».

Estany en el veïnatge de la Porta de les Ovelles de Jerusalem, amb 5 pòrtics
o sales (Jn. 5:2). En els temps de Crist #aqueix pòrtics eren ocupats per
moltes persones malaltes que jeien a l'espera d'un misteriós moviment del
aigua (segons ells, produït per un àngel) que, pensaven, sanava al primer que
entrava a l'aigua. Allí Jesús va curar a un home invàlid durant 38 anys (vs
1-9). 163 El nom Betesda assenyala la ubicació de l'estany en el sector nord
de la Jerusalem del NT, que es deia Bezeta o Bezata. També la presència
de la Porta de les Ovelles en el veïnatge indica que l'estany estava al
nord del temple, perquè aquesta porta (Neh. 3:1, 32) es trobava a la cantonada
nord-est del mur del temple.

79. L'estany de Betesda.

L'estany actual (120 m de longitud per 60 m d'amplària) va ser descobert en
1888 al nord-oest de l'església de Santa Ana, i les excavacions realitzades
des d'aquell temps mostren que tota l'estructura consistia de 5 pòrtics: u
dividia l'estany en 2 porcions iguals, les altres 4 l'envoltaven.

Bib.: J. Jeremias, The Rediscovery of bethesda [El redescobriment de Betesda]
(Louisville, KY, 1966).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BETESDA

BETESDA segons la Bíblia: Els mss. més antics del NT donen altres noms: Betsaida (casa de la pesca) i Betzata (casa de l'olivera).

Els mss. més antics del NT donen altres noms: Betsaida (casa de la pesca) i Betzata (casa de l'olivera).
Estany de Jerusalem, situat prop de la porta de les Ovelles.

Tenia cinc pòrtics, i podia acollir a una gran multitud (Jn. 5:2). La tradició situava Betesda en Birket-Israel, al nord del Temple, on hi ha un estany. Però, encara que la tradició estava molt arrelada, va resultar ser falsa.

L'any 333 d. C., un pelegrí de Bordeus afirmava que hi havia dos estanys i cinc pòrtics. A més, els antics mss., p. ex., el Còdex Sinaítico, diuen Betzata en lloc de Betesda.

Éstos són evidentment variants de Bezeta, un barri de la ciutat situat al nord de la muntanya del Temple; aquestes variants revelen que l'estany estava situat en la part de la ciutat d'aquest nom.

A més, estava situat prop de la porta de les Ovelles; l'explicació que dóna Nehemías permet situar aquesta porta al nord del Temple.
Unes excavacions efectuades a la tardor de 1888 en la part nord-oriental de Jerusalem, a causa de la restauració de l'església de Santa Ana, van descobrir un estany de 5 pòrtics.

Sobre la paret, un fresc mitjà esborrat representava un àngel, i l'aigua dóna evidència que el cristianisme primitiu va situar Betesda en aquest estany.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BETESDA