Betsabe
Significat de Betsabe
(heb. Bath-sheba{, «filla del jurament» o «filla del setè [dia; és a dir, del
dissabte]»).
Filla d'Eliam i esposa d'Urías, un soldat heteo en l'exèrcit del rei David.
Atret per la seva bellesa, va cometre adulteri amb ella durant l'absència del
espòs, amb el que va quedar embarassada. Com el rei David va fracassar en el seu esforç
per aconseguir que Urías visités la seva llar com perquè cregués que el fill era
seu, David va fer exposar al seu fidel soldat perquè fos mort durant el
lloc de Rabá. Després de l'acostumat període de dol, es va casar amb Betsabé;
el 1r fill va morir i el 2° va ser el rei Salomó (2 S. 11:1-12.24). Una vegada li la
flama Bet-súa,* filla d'Amiel (1 Cr. 3:5). El nom Amiel conté els
components d'Eliam en ordre invers.
Quan Adonías va estar a punt d'assumir el tron real (1 R. 1.11-31), Betsabé,
aconsellada pel profeta Natán, va induir al rei a coronar immediatament al seu fill
Salomó. Més tard va tractar d'obtenir el consentiment del seu fill perquè
Adonías es casés amb Abisag, la criada de David. Els seus esforços van fracassar, i
per causa de la comanda, considerat com a pretensió al tron, Adonías va perdre el seu
vida (2.13-25). D'acord amb 1 Cr. 3:5, Betsabé va tenir 3 fills, a més de
Salomó: Simea, Sobab i Natán (cf 2 S. 5.14; 1 Cr. 14:4). Betsabé està
inclosa en la genealogia de Crist que dóna Mateo: «La que va ser dona d'Urías»
(Mt. 1:6).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BETSABE
BETSABÉ segons la Bíblia: Filla d'Eliam, o Amiel, i esposa d'Urías heteo.
Filla d'Eliam, o Amiel, i esposa d'Urías heteo. David va cometre un execrable doble pecat, adulterant amb ella, i procurant després la mort d'Urías perquè no es descobrís el succeït.
Després de la mort d'Urías, David la va prendre com a dona, i va ser la mare de Salomó i d'altres fills de David. Quan Adonías va intentar proclamar-se rei, Betsabé, impulsada per Natán, va apel·lar a David perquè éste complís la seva promesa que Salomó fos el seu successor.
Quan Salomó era rei, Adonías li va pregar a Betsabé que usés la seva influència per a aconseguir-li a Abisag com a esposa per a si (2 S. 11:3; 12.24; 1 R. 1.11-31; 2.13-19; Sal. 51, «títol»).
També rep el nom de Betsúa (1 Cr. 3:5); la mateixa paraula hebrea es tradueix «filla de Súa», l'esposa de Judà (Gn. 38:12; 1 Cr. 2:3).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).