Betuel

Significat de Betuel

(heb. Bethûzêl, probablement «home [filiació; casa, temple] de Déu» o
«habitant en Déu»; cartes d'Amarna, Batti-ilu, un nom personal).

1. Fill de Nacor i la seva esposa Milca. Era nebot d'Abrahán, i pare de Labán i de
Rebeca (Gn. 22.20, 22, 23; 24:15, 24,29; 25:20; 28:2, 5).

2. Lloc a la regió sud de Judà pertanyent als simeonitas (1 Cr. 4.30),
anomenat Betul* en Jos. 19:4. Va ser possiblement a aquest lloc on David va enviar
part del botí capturat dels amalecitas després que ells van haver saquejat
Siclag (1 S. 30:27; la forma Bet-l'en aquest passatge es pot deure a la pèrdua
d'una lletra w en el nom). És possible que el Quesil* de Jos. 15.30 sigui un altre
nom 168 del mateix lloc. El lloc no ha estat identificat. Vegeu Bet-el 3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BETUEL

BETUEL segons la Bíblia: (a) Fill de Nacor amb Milca; pare de Labán i de Rebeca i nebot d'Abraham (Gn. 22.20, 22, 23; 24:15, 29; 25:20; 28:2, 5).

(a) Fill de Nacor amb Milca; pare de Labán i de Rebeca i nebot d'Abraham (Gn. 22.20, 22, 23; 24:15, 29; 25:20; 28:2, 5).
(b) Ciutat en Simeón (Jos. 19:4; 1 Cr. 4.30), també dita BETUL.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BETUEL