Betuel

BETUEL (PERSONA) [Heb bĕtû˒ēl ( בְּתוּאֵל) ]. Var. BETUL. Fill de Nacor de Milca (Gènesi 22: 20-22) i pare de Rebeca (24:15) i Labán (28: 5). Bethuel no va jugar un paper important ni tan sols en el compromís matrimonial de la seva filla, on el seu germà va ser prominent. Rebeca va córrer a la casa de la seva mare (Gen 24:28); Labán va preparar la benvinguda (vv. 29-32); després Labán va donar el seu consentiment al serf per a explicar la seva missió (v. 33); i es van presentar regals a Rebeca, Labán i la seva mare (v. 53). En les accions dels versos 55-60, el seu germà i la seva mare eren els protagonistes. A més, un nota #aqueix ordre peculiar de noms en el v. 50, on el del pare ve després del del fill. Potser Bethuel ja havia mort. Josefo ( hormiga1.16.2 §248) afirma que Betuel estava mort i que Labán, amb la mare, dirigia tota la casa i era el guardià de la infantesa de Rebeca. Tal explicació requeriria que algú que no s'adonés de la narració agregués -i Bethuel-, assumint que Bethuel havia mort. Però és dubtós que algú hagués inserit el nom en l'ordre incorrecte. Una altra possible solució és que Bethuel estava incapacitat per senilitat o invalidesa o similars. Això podria explicar l'ordre invers de noms en el v. 50. La interpretació més probable pot ser que la història assumeix una família matrilineal. Jay (1988: 62) assenyala com en un sistema matrilineal Labán, com a germà de Rebekah, tindria autoritat respecte al seu matrimoni; i molt probablement només ell, la seva germana, i la seva mare rebria regals o estaria en condicions de decidir la data de partida de Rebeca. De manera una mica més concreta, hi ha textos de Nuzi en els quals el contracte matrimonial va ser arreglat per un germà per a la seva germana (Pfeiffer i Speiser 1936: 38-39, 104-6).

El significat del nom Bethuel és incert. Podria significar "habitant de Déu", tret que sigui igual a mĕtû˒ēl (cf. Akk Muti-ilu ), "home de Déu". És similar a Batti-ilu en les cartes de Tell el-Amarna (EA 650).

Bibliografia

Jay, N. 1988. Sacrifice, Descent and the Patriarchs. VT 38: 52-70.

Pfeiffer, RH i Speiser, EA 1936. Cent nous textos seleccionats de Nuzi. AASOR 16. New Haven.

      EDWIN C. HOSTETTER