Bronze

Significat de Bronze

(heb. nejôsheth, nejûshâh i nâjûsh; aram. nejâsh; gr. jalkóus i jálkeos).

Aliatge de coure i estany d'ús molt difós per a fer instruments
musicals, utensilis i imatges, ja que és molt més dura que el coure
puro. Els termes hebreu i grec es poden referir tant al bronze com
al coure, però l'aliatge de coure i zinc no es va conèixer gairebé fins al període
romà (aliatge que dóna lloc al llautó [heb. jashmal] i que apareix en Ez.
1:4). Les mines més conegudes i grans eren les de Xipre, d'Edom i de la
Península de Sinaí (fig 94). A la regió de l'antic Edom s'han descobert
moltes mines de coure en les quals els nòduls de metall se separaven per mitjans
mecànics de les roques que els envoltaven. Aquests nòduls es fonien en clots
fets en el sòl, procés pel qual es produïen lingots. La calor
necessari per a fondre el coure era proveït pel carbó i un corrent de
aire produït per manxes. En Tell Qasile es va excavar un forn on es fonien
lingots que tal vegada encara tenien impureses (fig 265). Quan se li afegia
la quantitat adequada d'estany, es produïa el bronze, que al seu torn es fonia
per a elaborar diferents objectes.

94. Columna a l'entrada d'una antiga mina de coure en Umm el- Estimeu, Edom,
que mostra les vetes i nòduls del mineral.

El coure i/o bronze ja es coneixien en temps antediluvians (Gn. 4.22). Es
va usar molt en la construcció del tabernacle i del temple, i en el seu equipament
(Ex. 25:3: etc.). També li ho va emprar per a fer la serp de bronze de
Moisès (Nm. 21:9). Les portes de cases i ciutats estaven revestides amb
planxes de #aqueix metall (fig 516). Una bona 178 part de l'armadura de Goliat
era de bronze (1 S. 17: 5, 6), i la imatge de la primera visió de Daniel tenia
el ventre i les cuixes d'idèntic material (Dn. 2.32). La paraula cobri
apareix diverses vegades en la RVR, algunes delas quals es poden identificar amb
el bronze. En el NT, Pablo parla d'un elaborador del coure, Alejandro el
calderer (2 Tu. 4.14), com d'un enemic de l'evangeli. Juan descriu la
aparença dels peus del Fill de Déu com de bronze brunyit (Ap. 1: 15).

Bib.: A. Lucas, Ancient Egyptian Materials and Industries [Materials e
indústries de l'antic Egipte] (4a edició, Londres, 1962), pp 217-223; B.
Rothenberg, PEQ 94 (1962): 5-71.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BRONZE

BRONZE segons la Bíblia: Traducció del terme hebreu «nehosheth» i del grec «chalkos». En els llibres més antics de la Bíblia, «nehosheth» significa coure (Gn. 4.22).

Traducció del terme hebreu «nehosheth» i del grec «chalkos». En els llibres més antics de la Bíblia, «nehosheth» significa coure (Gn. 4.22).

Per això podria traduir-se sovint com a coure, en lloc de bronze. El coure s'extreia per fusió del mineral (Dt. 8:9; Jb. 28:2).

Encara hi ha al Líban i al país d'Edom vestigis d'antigues foses de coure; s'aconseguia especialment en la península del Sinaí, a Xipre, en Mesec i Tubal (Ez. 27:13).

El bronze és un aliatge de coure amb al voltant d'un 30% de zinc; no es troba en la Naturalesa, tret que els seus components estiguin barrejats fortuïtament en la calamina.

S'ha mantingut que el bronze no va ser conegut sinó fins al cap de l'incendi de Corint de l'any 146 a. C.

Aquest aliatge s'hauria descobert com a resultat de la fusió accidental de diversos metalls junts, no obstant això, s'han exhumat gots de bronze de tombes egípcies que daten d'una època més remota.

També hi ha un altre bronze, aliatge de coure i estany, i diverses altres varietats, incloent amb antimoni.

S'utilitzava per a la fabricació d'utensilis com a gots, calders, tenalles, bols, garfis (Éx. 38:3; Jer. 52:18), armadures i les seves peces, cascos, cotes de malla, escuts, puntes de llança, i fins i tot, arcs (2 S. 21.16; 22.35; 2 Cr. 12.10), cadenes, miralls, reforços de portes de ciutats, instruments musicals, i més tard monedes (Éx. 38:8; 2 R. 25:7, 13; Is. 45:2; Mt. 10:9; 1 Co. 13:1; Ap. 9.20).

Respecte a peces de fosa s'usava el bronze. De bronze es va fer el revestiment de l'altar i la seva reixa la mar (o gran font) amb el seu pedestal de bous (vegeu MAR DE BRONZE en l'apartat (b)), així com les dues grans columnes del temple de Salomó (1 R. 7.41-46; 2 Cr. 4:1-17).

El bronze és símbol de la justícia divina pel que fa a les seves justes demandes sobre l'home (cp. Ap. 1.15; 2.18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BRONZE