Bufalo

Significat de Bufalo

(heb. reêm; ac. rîmu).

Nom de diverses espècies de bòvids semblants al toro comú (Nm. 23.22; 24:8;
Sal. 29:6; Is. 34:7; etc.).

Algunes versions antigues de la Bíblia (RV 1909, Scío, Torres Amat, etc.)
tradueixen el terme com a «rinoceront» i/o «unicorn» («orix» en la BJ
anglesa; els 2 últims, animals mitològics). Possiblement es va deure al fet que,
seguint la LXX, tenien una o totes aquestes bèsties en ment. La llegenda del
unicorn i/o de l'orix s'hauria originat a partir dels relleus artístics
de bous de perfil, on només es podia dibuixar/veure una banya.

Que el reêm tenia més d'una banya queda ben clar en Dt. 33:17. Allí es
parla de les «banyes» del reêm, vocable que està en singular i no en plural.
A partir de l'ac. rîmu, un terme afí, ara es té la certesa que la
paraula hebrea es refereix al toro salvatge, també conegut com «uro» o
«aurochs» i que vagava en territori assiri en temps antics.
Tiglat-pileser I (1113-1074 a. C.) caçava aquestes bèsties a Síria, i Salmanasar
III (859-824 a. C.) va pintar un d'aquests animals sobre el famós Obelisc Negre
entre els tributs rebuts de Musri. En l'actualitat està extingit en el
Pròxim Orient.

La major quantitat d'al·lusions en l'AT a aquest animal estan relacionades amb el seu
fortalesa i les seves banyes (Nm. 24:8; Dt. 33:17; Sal. 22.21; 92:10). El llibre de
Job es refereix a la impossibilitat de domar-ho o amansir-ho per al treball (Job
39:9-11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BUFALO

BÚFAL segons la Bíblia: Espècie de toro salvatge que es distingeix del comú pel seu pèl més escàs i fort; té les banyes tornades cap enrere.

Espècie de toro salvatge que es distingeix del comú pel seu pèl més escàs i fort; té les banyes tornades cap enrere.

Encara existeixen diverses espècies en extinció a Àfrica. És herbívor i animal feroç i perillós.

El búfal és de gran força (Nm. 23:8, 22) i se l'esmenta precisament com a símbol d'accions de gran poder. És indòmit i feroç (Jb. 39:9, 10).

Les seves banyes es comparen a la ferocitat de les tribus d'Efraín i Manasés (Dt. 33:17).

Simbolitza la fortalesa i poder dels fills de Déu (Nm. 23.22; 24:8; Sal. 92:10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BUFALO