Bou

Significat de Bou

(heb. i aram. elef, «bou»; pâr, «toro»; gr. bóus o boós, «bou»; táuros,
«toro»).

Toro castrat que, en l'antiguitat, servia per a diversos propòsits: per el
general se l'usava com a animal de cultiu (Dt. 5.14; 1 R. 19.19), per a tirar
carros (Nm. 7:3; 2 S. 6:3, 6) o per a trillar (Dt. 25:4; Us. 10.11); els bous
joves servien per als sacrificis (Ex. 29:1; Lv. 4:3; 9:4; 2 S. 24:22). En
el món antic era un símbol de força: molts déus van ser representats
per bous o adorats amb la forma de bous o toros (fig 69), com el cas de
Marduk en Babilònia, d'Osiris a Egipte i de l'entre els cananeus. Els
egipcis adoraven bous vius com a reencarnacions dels déus Apis i
Mnevis. Els israelites 178 van seguir aquest costum en fer-se imatges de
bous joves (vedells) en el mont Sinaí (Ex. 32), i 2 d'ells van ser
aixecats en Betel i en Dan en temps de Jeroboam 1 (1 R. 12.28, 29).

El Decàleg prohibeix cobejar el bou aliè, atès que se'l considera una
possessió valuosa (Ex. 20.17). La carn de bou es podia menjar, perquè
pertanyia als animals declarats nets per la llei de Moisès (Mt. 22:4).
Llei que també prohibia junyir a un bou amb un ase (Dt. 22.10) costum que
és seguida per molts grangers palestins en l'actualitat (fig 517) o posar-li
morrió al qual trilla (25:4). Vegin-se Vedell; Búfal; Bestiar; Querubí.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BOU

BOU segons la Bíblia: Els bous s'empraven en l'època bíblica i com a animal de treball per a llaurar (Dt. 22.10; 1 R. 19.10) i per a trillar (Dt. 25:4; Us. 10.11).
El decàleg prohibeix cobejar el bou del veí (Éx. 20.17).

Els bous s'empraven en l'època bíblica i com a animal de treball per a llaurar (Dt. 22.10; 1 R. 19.10) i per a trillar (Dt. 25:4; Us. 10.11).
El decàleg prohibeix cobejar el bou del veí (Éx. 20.17).

La carn es menjava (Mt. 22:4).
La llei prohibeix llaurar amb bou i ase en una mateixa yunta (Dt. 22.10) o posar morrió al bou mentre trilla (Dt. 25:4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BOU