Cabell

Significat de Cabell

(heb. Ñaarâh, Ñêâr, «cabell» en general; pera, «cabellera» completa;
dallâh, «cabell [cabellera]» que penja; majlâfâh, «trena»; qewutstsâh,
tsîtsit, «bucle»; gr. thríx, tríjinos, «cabell» en general; kome, «cabellera
[cabell]»; plégma, «cabell [pentinat]» arreglat [trenat]).

Els antics sovint es tallaven el cabell per a manifestar dolor extrem (Job
1.20; cf Is. 15:2; Jer. 16:6), i per sorpresa, ira o insult, a vegades es
arrencaven flocs de cabell (heb. mârat, «arrencar [llevar]»; Esd. 9:3; Neh.
13.25; Is. 50:6). Aparentment, en temps de l'AT els hebreus ho usaven
bastant llarg (fig 269), com ho feien els assiris; com a contrast, els
egipcis solien afaitar-se el cap. Els hebreus que prenien el vot nazareo*
no li ho tallaven (Nm. 6:2, 5): el cabell llarg de Sansón era un senyal del seu
vot de nazareo; quan li ho va tallar, va trencar el seu vot, el Senyor el va abandonar i
va perdre la seva força (Dj. 13:5; 16.17-20). Sembla que Absalón tenia un cabell
summament bell (2 S. 14.25, 26). D'acord amb Josefo, els qui conduïen
els carros de Salomó ho usaven llarg i cada dia l'esquitxaven amb pols de
or.

Els cabells blancs eren signes de vellesa o 183 edat avançada, i en Déu i/o
Jesús serveixen per a representar l'eternitat (Dn. 7:9; Ap. 1.14). Crist va il·lustrar
l'atenta cura de Déu per nosaltres en dir que encara els cabells de
els nostres caps estan comptats (Mt. 10.30). Pablo afirma que és una vergonya
per a l'home tenir-lo llarg, però que el de la dona és «honrós», perquè li
serveix «en lloc de vel» (1 Co. 11.14, 15). Va advertir que les dones no es
han d'adornar amb pentinats ostentosos i altres artificis, sinó més aviat amb un
bon caràcter i bones obres (1 Tu. 2:9, 10; cf 1 P. 3:3, 4).

Vegin-se Barba; Pèl de cabra.

Bib.: FJ-AJ viii.7.3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CABELL

CABELL segons la Bíblia: Els egipcis es rasuraven el cap, però es deixaven créixer el cabell en senyal de dol.

Els egipcis es rasuraven el cap, però es deixaven créixer el cabell en senyal de dol.
Els assiris ho usaven llarg fins a les espatlles.

Els israelites homes li ho retallaven per a no portar-ho molt llarg (Nm. 6:5); però les dones ho usaven bé llarg (Cnt. 7:5; 1 Co. 11.15). Es prohibia als sacerdots rasurar-se el cap (Lv. 21:5) i a tot israelita afaitar-se l'entrecella per dol (Dt. 14:1).

El leprós havia de rasurar-se el dia de la seva purificació tot el cabell, així com la barba i les celles (Lv 14:8, 9). La dona captiva triada per a esposa d'un hebreu i els nazareos en acabar el seu vot havien de rasurar-se el cap (Dt. 21.12; Nm. 6.18).

La forma en què els creients porten el cabell, homes i dones, no és indiferent a Déu (1 Co. 11.14-16; 1 P. 3:3).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CABELL