Cabra
Significat de Cabra
(heb. êz i Seîrah [femelles]; attûd, tsâfîr, sâîr, tayish [mascles]; serîr
izzîm, «boc»; gedî, gedî izzîm, «cabrit»; sêh izzîm, un animal de
ramat del tipus de la cabra o l'ovella; aram. êz, tsefîr; gr. áigueios
[femella]; erífion i érifos, «cabrit [chivito]»; trágos [mascle, o mascle
cabrú]).
La cabra bíblica és, fins on sapiguem, la Capra hircus mambrica; o la
muntanyesa dels àrabs, Maaz djebali (espècies una mica més grans que les
europees). La cabra palestina té orelles que li pengen i banyes que per el
general estan corbats cap enrere. El seu pelatge, generalment negre, es pot
confondre amb el cabell humà (1 S. 19.13); les de més d'un color eren la
excepció (Gn. 30:32).
El cabrit, la cria de la cabra (Gn. 37:31), era aliment favorit de molts
(Dj. 13.15; Lc. 15.29) i també s'usava com a sacrifici (Lv. 4.22, 23; Nm.
15.11); Gedeón i Manoa van preparar un per a l'àngel del Senyor (Dj. 6.19;
13.15-23). Estava prohibit bullir-ho en la llet de la seva mare (Ex. 23.19;
34:26; Dt. 14.21), sens dubte perquè era un ritu dels cananeus idòlatres, com
ho mostren textos religiosos de Ras Shamra.
La llet de cabra s'usava per a beure (Pr. 27:27), els cuirs com a recipients
per a aigua i vi, i el pèl es teixia per a fer carpes o botigues (Ex. 35:26).
El boc es va usar com a representant de l'imperi hel·lenístic d'Alejandro
Magne (Dn. 8:5, 21); en Mt. 25:32 les cabres s'usen com a símbols de els
impius. Vegin-se Cabra salvatge; Odre.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CABRA
CABRA segons la Bíblia: Aquest ben conegut animal, considerat com a net en el cerimonial levític, tenia una gran presència en els sacrificis.
Aquest ben conegut animal, considerat com a net en el cerimonial levític, tenia una gran presència en els sacrificis. Les cabres formaven una part important del patrimoni dels patriarques.
En la profecia donada a Daniel respecte als imperis, el de Grècia és comparat amb un «boc», amb una notable banya entre els seus ulls (Dn. 8:5, 8, 21). Les cabres, en el judici de les nacions vives, representen als perduts, en contrast amb les ovelles (Mt. 25:32, 33).
Les cabres salvatges eren animals més grans, i vivien en estat silvestre en les muntanyes (1 S. 24:2; Jb. 39:1; Sal. 104:18).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).