Ceguesa

Significat de Ceguesa

(heb. {iwwêr, cec; gr. tuflóts.)

El fet que la Bíblia esmenta la ceguesa amb tanta freqüència indica que
prevalia molt en #aqueix temps. Hi havia una gran varietat de malalties de
els ulls, agreujades per la falta d'higiene de la gent, la lluentor del sol, la
blancor del sòl i l'abundància de pols. Les mosques eren portadores
comuns d'aquestes malalties.

S'esmenta en forma especial la cura pels quals sofrien de ceguesa (Lv.
19.14). Un cec no podia accedir al sacerdoci (21.18). Prevalia entre els
jueus l'opinió que Déu feria amb la pèrdua de la vista als homes
per causa dels seus pecats (Jn. 9:1,2), però Jesús va refutar #aqueix falsa creença (v
3). Durant el seu breu ministeri va sanar a molts no vidents (Mt. 9.27-30; 12.22;
20.30-34; 21.14). La Bíblia esmenta diversos casos d'homes que van quedar
encegats temporariamente per la intervenció divina (Gn. 19.11; 2 R. 6.18-22).
Probablement el cas més conegut és el de l'apòstol Pau (Hch. 9:8,9). En 2
R. 25:7 s'esmenta la pràctica dels assiris i altres conqueridors d'encegar
als seus captius. Però en la Bíblia també es parla de la ceguesa espiritual
(Is. 43:8; Mr. 3:5; Lc. 1:79; etc.); és a dir, dels qui no obren els ulls del
ànima a les veritats divines.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CEGUESA

CEGUESA segons la Bíblia: La ceguesa és extremadament freqüent a Orient; les seves causes essencials són la verola i sobretot la inflamació dels ulls, agreujada per la intensa llum solar, l'abundància d'una pols tan fina com la farina i les minúscules mosques.

La ceguesa és extremadament freqüent a Orient; les seves causes essencials són la verola i sobretot la inflamació dels ulls, agreujada per la intensa llum solar, l'abundància d'una pols tan fina com la farina i les minúscules mosques.

Hi ha nens que neixen cecs (Jn. 9:1) Ésta és la raó que siguin nombrosos els captaires cecs (Mt. 9.27; 12.22; 20.30; 21.14).

La ceguesa, total o parcial, pot provenir de la vellesa (Gn. 27:1; 1 S. 4.15; 1 R. 14:4).

Els amonitas, filisteus, assiris, babilonis i conqueridors bàrbars treien els ulls als seus presoners de guerra (Dj. 16.21; 1 S. 11:2; 2 R. 25:7).

Algunes persones van quedar encegades sobrenaturalment per un cert temps (Gn. 19.11; 2 R. 6.18-22; Hch. 9:9; 13.11).

La llei de Moisès exigia tractar als cecs amb humanitat (Lv. 19.14; Dt. 27:18).

S'utilitza metafòricament per a descriure:
l'estat de l'home natural sota la influència de Satanàs (2 Co. 4:4);
també de l'estat del creient professo que avorreix al seu germà (1 Jn. 2.11);

també dels israelites en la seva professió mancada de cor (Mt. 23.16-26);
i de la ceguesa judicial sobre Israel (Jn. 12.40).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CEGUESA