Cenaz

Significat de Cenaz

(heb. Qenaz, potser «caçador», «caça» o «caçar»).

1. Nieto o descendent d'Esaú (Gn. 36:9, 11) i cap en la muntanya de Seir (v 15).
Podia haver rebut el seu nom per governar la tribu dels cenezeos,* els qui
es van barrejar amb els edomitas. Això es pot concloure de la declaració que
aquests caps van rebre els seus noms «pels seus llinatges, pels seus llocs i pels seus
noms» (vs 40,42).

2. Tribu relacionada amb Cenaz I, o una persona que va ser el pare d'Otoniel.
Com a Otoniel, fill de Cenaz, se'n diu repetidament el germà menor de
Caleb (Jos. 15.17, «Cenez»,* RVR; Dj. 1.13; 3:9,11), que era fill de Jefone,
és possible que els 2 germans tinguessin pares diferents però la mateixa mare,
amb el que serien germanastres. O bé, Otoniel hauria estat fill de Cenaz en
el sentit de ser un descendent de la seva tribu. En aquest cas, el seu germà Caleb
també ho seria (en Nm. 32:12 es diu «cenezeo» a Caleb). D'altra banda, el
text hebreu en aquests passatges és ambigu i es pot llegir de manera que Cenaz i no
Otoniel sigui el germà de Caleb. Així, Otoniel, el fill de Cenaz, seria nebot
de Caleb.

3. Nieto o descendent de Caleb, fill de Jefone. Tal vegada va rebre el seu nom en
honor del parent de Caleb, o del clan al qual pertanyia la família (1 Cr.
4.15). Vegeu Cenaz 2.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CENAZ

CENAZ segons la Bíblia: «caçador».
El nom apareix escrit també Cenez o Chenaz en les versions castellanes.
(a) Nieto d'Esaú, probablement fundador de la tribu dels ceneceos (Gn. 36:11, 15).

«caçador».
El nom apareix escrit també Cenez o Chenaz en les versions castellanes.
(a) Nieto d'Esaú, probablement fundador de la tribu dels ceneceos (Gn. 36:11, 15).

(b) Un príncep edomita (Gn. 36:42; Jos. 14.14).
(c) Germà menor de Caleb (Jos. 15.17).
(d) Nieto de Caleb (1 Cr. 4.15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CENAZ