Forrellat
també: Cerrojo
Significat de Forrellat
(heb. berîaj, «pany [forrellat]»).
El verb traduït «tancar» -en passatges com 2 S. 13.17,18; Dj. 3.23,24 i Cnt.
4.12-, ve de nâ{al, literalment «lligar (amb tires)». Les portes es
asseguraven per mitjà de passadors o pestells de fusta amb tires de cuir o
sogues.
L'entrada a les cases de l'antiguitat no sempre estaven tancades per una
porta, ni totes les portes tenien panys o forrellats. El substantiu
«pany» (heb. man{ûl) realment significa «passador», «pestell» (Neh.
3:3,6,13-15; Cnt. 5:5). Les portes dotades de passadors es podien obrir des de
fora mitjançant una clau (heb. maftêaj; Dj. 3.25; 1 Cr. 9.27). El pany
consistia en una barra de fusta que es posava al través de la porta i es
inseria en un forat del brancal de la porta. Una o més clavilles o tascons
queien en els llocs preparats per a això en les barres, amb el que no era
possible moure-la tret que aquéllas fossin aixecades. La clau també era
de fusta i tenia clavilles que es corresponien amb les del pany.
Quan la hi inseria en el forat o ranura, aixecava les clavilles de mode
que es podia moure la barra i la porta s'obria. No giraven en el forat,
sinó actuava com a palanca per a aixecar les clavilles. El 1r esment d'una
clau en la Bíblia data del període dels jutges (Dj. 3.25). Aparentment
algunes antigues eren grans que s'havien d'emportar sobre l'espatlla (Is.
22.22). Figuradament, les claus eren símbols d'autoritat (Mt. 16.19; Ap.
1.18; 3:7; 9:1; 20:1; gr. kléis).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).