Ciutat

Significat de Ciutat

(heb. {îr, «localitat», agrupació de cases voltades per un amurallamiento;
qiryâh; gr. pólis).

El registre bíblic diu que Caín, el fill d'Adán, va ser el 1r que va construir una
ciutat (Gn. 4.17); després del diluvi la 1a va ser Babel o Babilònia (11:4, 9),
construïda per homes que van desafiar a Déu. Els patriarques, en la seva majoria,
no van viure en ciutats, encara que a vegades van assentar les seves botigues prop d'alguna
(12:6; 13:3; etc.). Quan els israelites van entrar en Canaán van quedar
satisfets amb viure en el camp obert per un temps, deixant-les a els
cananeus (Dj. 7:8; 1 S. 4.10; cf Dj. 1.22-36). No obstant això, amb el córrer
del temps les van prendre de mans dels nadius del país, i també van fundar
noves. Però francament, la majoria de les «ciutats» dels temps
bíblics eren llogarets; bastant diferent és la seva situació actual.

En Palestina, els seus noms tenien un significat; a vegades feien referència a
alguna característica natural de la zona. Per exemple: Rama, «lloc elevat»;
Beer-seba, «pou d'un jurament»; En-ganim, «deu de jardins»;
Kiriat-jearim, «ciutat dels boscos»; Bet-hakerem, «casa de la vinya»;
Abel-sitim, «planícia de les acàcies». Algunes vegades la ciutat rebia el
nom després d'algun esdeveniment (com Bet-el, «casa de Déu»; Gn.
28:11-19) o d'alguna persona (com Dan; Dj. 18.29).

La majoria estava en el vessant o en el cim d'un turó (per a facilitar la
defensa contra l'atac), o sobre la faldilla d'una muntanya. Les de Palestina
solien ser petites, fins i tot les importants, com Samaria, Meguido i Laquis, que
abastaven només 7,7, 5,3 i 8,5 hectàrees (cada hectàrea té 100 m de costat),
respectivament. La ciutat palestina coneguda més gran de l'antiguitat va ser
Hazor, que cobria 73,7 ha. Els murs es construïen de pedra i tenien torres a
intervals regulars o irregulars com un sistema de fortificacions. Una o
més portes permetien l'ingrés. Les sales en la zona de les fortaleses es
usaven amb finalitats judicials (Am. 5.12, 15) i com a lloc de reunió per a la
administració de la ciutat (Rt. 4:1, 2, 11). Prop d'elles a vegades hi havia
llocs amplis que es podien usar per a reunions dels pobladors (Neh. 8:1).
Els carrers no estaven pavimentades, no tenien il·luminació i eren estretes i
tortes; una dreta era una excepció (Hch. 9.11). Algunes, com la de els
forners (Jer. 37:21), rebien el seu nom per la classe de negocis que hi havia
en elles. Una ciutat típica està il·lustrada en la fig 306. Vegeu Llogaret;
Fortificació; Porta; Monticle 2; Muro.

En la Bíblia i en aquest Diccionari es nomenen les següents ciutats (vegeu
sota cada nom les explicacions corresponents; agregui's «Ciutat de/de
la/de les»): Adam, Amalec, Arba, Belén, David, Galaad, Hadadezer, Herez,
Jehová, Jerusalem, Jope, Lícia, Moab, Nacor, Nahas, Quiriat-arba, Samaria,
Sefarvaim, Sehón, Siquem, Susa i Tiatira. A més s'esmenten a continuació
d'aquest article: Aigües, Palmeres i Sal.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CIUTAT

CIUTAT segons la Bíblia: Gairebé sempre les construïen en el costat d'una muntanya o en una lloma, on el proveïment d'aigua era segur. Les ciutats sempre tenien muralles, algunes d'elles de fins a 9 m. de gruix; a vegades estaven protegides per fossats i torres.

Gairebé sempre les construïen en el costat d'una muntanya o en una lloma, on el proveïment d'aigua era segur. Les ciutats sempre tenien muralles, algunes d'elles de fins a 9 m. de gruix; a vegades estaven protegides per fossats i torres.

Les portes de les ciutats es tancaven a la nit (Jos. 2:5, 7). A l'interior de la ciutat els trets més importants eren: la torre o el castell; el lloc alt, on s'oferien sacrificis i se celebraven festes;

l'àmplia plaça al costat de la porta d'entrada de la ciutat que servia per a l'intercanvi social en general; i els carrers, simples carrerons estrets, tortuosos, desempedrados, bruts i foscos.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CIUTAT