Cleda

Significat de Cleda

Traducció de diverses paraules hebrees que assenyalen un lloc per a tancar i
guardar els animals, i on éstos puguin ficar-se al llit (Gn. 49:14; 2 Cr. 32:28;
Sal. 50:9; Ez. 34:14; etc.). En la RVR és traducció del: 1. Heb. nâweh,
«lloc de pasturatge» (2 S. 7:8; 1 Cr. 17:7). 2. Heb. gidrôth hatstsôn, «cleda
tancat amb pedres» (1 S. 24:3). 3. Heb. awêrôth, «refugi», «estable».
Apareix en 2 Cr. 32:28, en l'expressió «apriscos per als bestiars».

La «cleda» o «aprisco» era un lloc voltat que servia per a protegir les
ovelles i les cabres de les inclemències del temps, dels merodeadores i de
animals salvatges, com els xacals i les hienes. Per als pastors* nómades,
la cleda era -i el continua sent- un lloc voltat erigit precipitadament,
fet amb arbustos espinosos i branques. Però els pastors sedentaris construïen
cledes de millor qualitat (Nm. 32:16): els seus murs eren de pedra, sovint
coberts amb branques espinoses, i en el seu interior hi havia refugis per a protejer a
els animals del fred i de la pluja de l'hivern. El mur que circumdava el
cleda tenia només una porta (Jn. 10:1), al costat de la qual muntaven guàrdia els
pastors. Quan un sortia de la cleda en el matí, les ovelles el seguien
espontàniament (vs. 2-5). Diversos pastors podien associar-se per a usar un
cleda, i Lc. 2:8, 15 i 20 semblaria indicar que tal era el cas d'aquells a
els qui els àngels els van anunciar el naixement del Messies. En les zones
muntanyenques de Palestina abunden les cavernes, que s'usen com a cledes des de
temps immemorials (cf 1 S. 24:3). Per a això, tot el que es necessita és que
l'entrada sigui més o menys petita, fàcil de tancar; d'allí la seva popularitat
entre els pastors.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CLEDA

CLEDA segons la Bíblia: Lloc tancat on es guarda el bestiar menor durant la nit (Jer. 50:6; Ez. 34:14). Hi havia nombroses cledes fixes, envoltats d'un mur de pedra (cf. Nm. 32:16), als quals s'entrava per una porta (Jn. 10:1).

Lloc tancat on es guarda el bestiar menor durant la nit (Jer. 50:6; Ez. 34:14). Hi havia nombroses cledes fixes, envoltats d'un mur de pedra (cf. Nm. 32:16), als quals s'entrava per una porta (Jn. 10:1).

Sovint es protegia la part alta del mur amb branques d'arbustos espinosos. Els ramats descansaven a l'interior del recinte, a l'aire lliure, però indubtablement hi havia també en l'antiguitat, com en els nostres dies, unes construccions baixes situades en una zona abrigada del lloc, i destinades a resguardar als ramats del fred de la nit.

Uns certs ramats es passaven les nits en una devesa, sota la vigilància d'un pastor subaltern, que guardava l'entrada. En arribar el matí, els pastors tornaven al recinte, obrint-los la porta el porter.

Cada pastor cridava a les seves ovelles, que reconeixien la seva veu (Jn. 10:2-5). Es preparaven també cledes provisionals, en les pastures allunyades, fets amb branques espinoses entrellaçades.

Les coves i altres abrics naturals servien també de protecció als animals durant la nit. Els pastors acampaven amb els seus ramats.

Sobre les pastures altes, exposats a incursions de lladres o de clans enemics, s'erigien torres, en la proximitat de les quals pasturaven els animals. Els bestiars majors i menors passaven les nits dins d'aquestes torres (2 Cr. 26:10; El meu. 4:8).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CLEDA