Xai

Significat de Xai

(heb. generalment kebes, «carner jove», i seh, «xaiet»; gr. arníon, llaurin
i amnós, «xai»).

Per causa de la seva innocència, paciència i inofensividad, un xai va semblar ser el
millor animal per a representar a qui va prometre portar els pecats del món, el
Xai de Déu. Per això, el xai va exercir una part important en el
antic sistema de sacrificis, el qual prefigurava el ministeri i sacrifici
del Salvador. Juntament amb el cabrit i en forma intercanviable amb ell, era un
dels animals principals per als sacrificis des de l'Edén fins que
van cessar (Gn. 4:4; 22:7; etc.). El 1r esment clar dels xais en les
Escriptures apareix en Gn. 21.28-31, on Abrahán, per a confirmar la possessió
del pou en Beer-seba, «el pou del jurament», va donar 7 xais a Abimelec. La
1r esment com a animal per als sacrificis està en 22:7. Es requeria per a la
Pasqua un xai o cabrit d'un any (heb. seh; Ex. 12:3-5). Quan es
va establir el ritual del tabernacle en el mont Sinaí, Déu va ordenar que cada
demà i cada tarda s'oferís un xai d'un any (heb. kebes) com
holocaust per tot Israel (Ex. 29:38-42; cf Nm. 28:4), i 2 el dissabte de demà
i 2 el dissabte de tarda (Nm. 28:9, 10).

Les ofrenes per a ocasions especials -com les 3 grans festivitats anuals
i el Dia de l'Expiació- se sumaven als xais del sacrifici regular de
cada matí i cada tarda. Aquest representava el ministeri continu de
Jesucrist en favor dels pecadors. Puix que ésta era una «ofrena
encesa», un «holocaust continu [diari]» (v 3), la hi va arribar a conèixer com
tamîd: literalment, «continu» o «diari». A més del sacrifici diari, en
ocasions especials com la festa de la lluna nova s'oferien 7 xais de
un any com a holocaust (v 11), el mateix que en cadascun dels 7 dies de la
Pasqua (vs 16, 19, 24), en la festa de les Setmanes o Pentecosta (vs 26, 27),
en el dia d'Any Nou (29:1, 2) i en el Dia de l'Expiació (10 dies més
tarda; vs 7, 8). En la festa dels Tabernacles s'havien d'oferir 14
xais cada dia, a més del sacrifici diari, cadascun dels primers 7
dies, i 7 xais el 8è dia (vs 12-36).

En altres ocasions, les ofrenes especificades eren un xai (Lv. 9:3; 23.12,
18; Nm. 6.14; 7.15), una cabra per a algú del poble (Lv. 4.27, 28, 32), i un
xai o una cordera com a ofrena per la culpa (5:6) o com a ofrena de pau
(3:6, 7). En cada cas, el xai havia de ser sense defecte per a representar
adequadament el caràcter perfecte de Jesucrist (cf 1 P. 1.19).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: XAI

XAI segons la Bíblia: El xai és símbol de submissió humil, i quan se seleccionava per a sacrifici havia de ser sense tatxa: un tipus molt adequat del Senyor Jesús, el Xai de Déu.

El xai és símbol de submissió humil, i quan se seleccionava per a sacrifici havia de ser sense tatxa: un tipus molt adequat del Senyor Jesús, el Xai de Déu.

Ell, l'Humil i Sant «com a xai va ser portat a l'escorxador», i va ser proclamat per Juan com «el Xai de Déu, que lleva el pecat del món»; i novament com «el Xai de Déu», com a objecte de la contemplació de l'ànima (Jn. 1.29, 36).

En la visió celestial de Juan, el Senyor Jesús és vist com un Xai «com immolat», a qui se dóna adoració universal.

El caràcter especial que va amb el títol de Xai en Apocalipsi és el de sofriment, Aquell que va ser rebutjat en la terra, encara que vist enmig del tron en el cel.

Aquell que va sofrir és vindicado allí, i finalment posseeix a La seva esposa, la nova Jerusalem, on s'estableix el tron de Déu i del Xai.

Ell sempre portarà el caràcter del Triat de Déu, «que lleva el pecat del món» sobre la base del sacrifici de Si mateix (Ap. 5:6-13; 6:1, 16; 7:9-17; 12.11; 14:1-10; 15:3; 17.14; 19:7, 9; 21:9-27; 22:1, 3).

En tots els passatges d'Apocalipsis el terme usat és «arnion», el diminutiu de «arnos», «un xai», que significa «un xai jove». És la mateixa paraula que la usada pel Senyor dirigint-se a Pedro en Jn. 21.15: «Pastura els meus xais», aplicada als deixebles joves del Senyor.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: XAI