Dalmanuta

DALMANUTA (LLOC) [ Gk Dalmanoutha ( Δαλμανουθα ) ]. Aquest nom apareix una vegada en Marcos 8.10 en la lectura majoritària (còdexs Alexandrinus, Sinaiticus i Vaticanus). Aparentment, estava situat en la riba NO de la Mar de Galilea (vegeu Marcos 7.31), ja que la lectura majoritària en el text paral·lel en Mateo 15.39 és "Magdala". La lectura de la minoria en Mateo, "Magadán", en realitat està més ben testificada (lectura original dels còdexs Sinaiticus, Vaticanus, Bezae, el llatí i el siríaco), però un topònim desconegut.

És fàcil veure que els copistes de Marcos no van entendre el nom, perquè van consultar Mateo 15.39 o simplement "van corregir" el que tenien enfront d'ells. A més, no estaven segurs de si el lloc era una muntanya, un districte o un territori, com apareixen els tres termes. A part de "Dalmanutha", van registrar de manera diversa el nom del lloc en Marcos 8.10 com Dalmanountha (Codex Vaticanus), Dalmounai (Codex Washingtonus), Mageda (minúscules 28 i 565), Magedan (Sinaiticus siríaco i OL ), Melegada (el de primera mà del Codex Bezae), Magdala (famílies f1 i f13; Codex Tiflis), o amb altres variants (Metzger 1971: 97).

El topònim Dalmanutha es desconeix fora del NT  . Sembla tenir una terminació locativa aramea genuïna en -tha o -tah (com en Anabtah en Samaria, Canatha en Tir o Gabatha en la Baixa Galilea). No obstant això, l'arrel * dlm no està testificada en arameu bíblic, encara que apareix en adverbis en arameu targúmico. Probablement l'explicació lingüística més enginyosa per al nom és la de Nestlé (1906: 406), qui va derivar el nom de la partícula aramea dy ‘que’ + l ‘pertanyent a’ + mnatah o manah’porció’ o ‘lot’ en la Bíblia siríaca, cf. Josué 14: 1, 15: 1. Això implica que Marcos tenia un text arameu davant ell amb una frase com -que pertany al territori de. . . , -Però Mark ho va entendre com el nom d'un lloc. Marcos conserva de manera característica fragments d'arameu, però sempre en altres llocs en els discursos de Jesús.

La paraula dylm˒ significa -paret- es produeix en el Talmud de Jerusalem, que va aparèixer aproximadament 400 CE ( j. . Kil 32d). Per tant, és almenys possible que Marcos conegués el nom d'un lloc genuí o una frase aramea.

En 1970, quan les ribes de la Mar de Galilea eren excepcionalment baixes, va ser possible investigar diversos ancoratges antics sota la superfície moderna del llac. Aquests eren recintes emmurallats construïts amb blocs de pedra en l'aigua però prop de la riba. Hi ha un en Capernaum i un altre en Magdala, entre altres. Un possible terç es troba al N de Magdala i prop de Magdala i a l'O de Capernaum. Això pot ser l'antic Dalmanutha (Nun 1971). Si és així, Dalmanutha era un petit ancoratge, probablement en el districte de Magdala. D'altra banda, també és possible que la paraula aramea signifiqués -recinte, ancoratge- i arribés a entendre's com un nom propi. Així, la tradició oral pot haver tingut l'una o l'altra -. . . l'ancoratge del districte de Magdala -o- Dalmanutha del districte de Magdala -. No hi ha consens acadèmic.

Bibliografia

Metzger, BM 1971. Un comentari textual del NT  grec . Nova York.

Nestlé, E. 1906. Dalmanutha. Pàgines. 406-7 en vol. 1 del Diccionari  de Crist i els Evangelis. Edimburg.

Nun, M. 1971. Antics ancoratges i ports en la mar de Galilea. Nature and Land 5: 212-19 (en hebreu).

      JAMES F. ESTRANY