Decacordio

Significat de Decacordio

(heb. nêbelâÑôr [o totes dues paraules separades], «deu cordes»).

Instrument de cordes amb un gran cos o caixa en forma de mitja pera i un
pal llarg. Li ho tocava per mitjà de la pulsió de les seves cordes. Els
decacordios van existir en el món des de temps remots, com el revelen les
pintures, els relleus i els instruments trobats en les tombes (fig 155).
Però no se sap amb certesa si éste seria l'instrument esmentat en la
Bíblia.

155. Assiri (esquerra) i egípcia (dreta) tocant el decacordio (o llaüt).

156. Dones sirianes, del s VIII a. C., tocant cítares.

En 2 passatges (Sal. 33:2; 144:9) l'heb. nêbel, «arpa»,* està modificat per
âÑôr, «deu», per la qual cosa llavors la frase es tradueix «arpa de deu cordes»
(BJ) o «decacordio» (RVR). En Sal. 92:3 només apareix âÑôr com el nom del
instrument musical i totes dues versions l'aboquen com en els passatges
anteriors. S'ha suggerit que aquesta «arpa de deu cordes» o «decacordio»
pot ser la cítara,* que coneixien els fenicis, veïns d'Israel. Dos
cítares de 10 cordes, tocades per 2 dones, estan gravades en un joier de
ivori trobat en Nimrûd (fig 156). També una estranya carta il·lustrada
atribuïda a Jerónimo, el traductor de la Bíblia al llatí, mostra una cítara
fenícia de 10 cordes sota el títol de Psalterium decachordum 310 (fig 157), a
la que es va afegir l'explicació: «Té deu cordes, com està escrit: Et
lloaré amb el saltiri* de deu cordes».

Bib.: Curt Sachs, The History of Musical Instruments [La història de els
instruments musicals] (Nova York, 1940), p 118.

157. Cítara fenícia de 10 cordes (d'acord amb Jerónimo).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DECACORDIO