Debir

DEBIR (LLOC) [Heb dĕbı̂r ( דְּבִיר) ]. Tres pobles esmentats en l'AT  porten aquest nom.

1.      Una ciutat en el S muntanya de Judà apareix en la llista de ciutats que Josué va capturar i va destruir per complet (Jos 10: 38-39). Estava governat per un rei (10.39; 12.13). Josué 15 conserva la tradició que Otoniel, fill de Cenaz, va capturar la ciutat, guanyant així en matrimoni a Acsa, filla de Caleb (vv. 15-19 = Jutges 1: 11-15). També es conserva la tradició que la ciutat es va associar amb -ressorts superiors i inferiors- i que el nom de pre-israelita de la ciutat era Quiriat-sefer, que la LXX tradueix simplement -ciutat dels llibres- ( del grec polis Grammaton ). Jos 15.49 registra que el seu nom anterior era heb qiryat-sannâ , que probablement és una lectura errònia de Quiriat-séfer. Veure KIRIAT-SANNA.

Jos 11.21 conserva la tradició que els anaquim eren residents de Debir en l'època de Josué. És incert si aquestes persones van constituir o no un dels grups de Pobles de la Mar que van ocupar parts de Canaán cap al final de l'Era  LB (Boling i Wright, Joshua AB , 315). Veure ANAK. Mendenhall (1973: 76, 163) suggereix que la forma original subjacent tant a dĕbı̂r com ( qiryat ) spr (que ell re-vocalitza sopēr ) és hitita dabara, "senyor, governador" ( cf. Heb sopēr , "oficial", esp.Jue 5, 14); -Kiriath-sopher- (-ciutat del funcionari governant-) s'hauria convertit llavors en -Kiriath-sepher- (-ciutat del llibre / pergamí-) per etimologia popular. Si l'anàlisi lingüística de Mendenhall és correcta, això reforça la hipòtesi que en el període de transició LB / principis de Ferro la ciutat va caure sota la influència d'alguns NE grups mediterranis vagament identificats com a pobles de la mar. Vegeu també la discussió lingüística de Debir / Kiriath-sepher en CITY NAMES.

Totes les referències bíbliques suggereixen que aquest Debir està situat prop de la Sefelá a la regió més al sud de la regió muntanyenca de la Judea al sud-oest  d'Hebron. Per diverses raons, Albright va proposar identificar-ho amb Tell Beit Mirsim (MR 141096). Vegi BEIT MIRSIM, DIGUI. No obstant això, la insatisfacció amb diverses de les característiques geogràfiques de Tell Beit Mirsim, que aparentment contradiuen les referències bíbliques a Debir, ha portat a diversos erudits a buscar la seva ubicació en un altre lloc ( ISBE1: 901-4). K. Galling va suggerir per primera vegada (1954) que Debir hauria de situar-se en Kh. Rabud (MR 151093). El lloc s'ajusta molt millor al perfil geogràfic i estratigràfic esperat. No sols Kh. Rabud té restes de l'ocupació de LB, però la combinació de cisternes amb 2 pous pròxims compleix amb la descripció del lloc en la narració bíblica (cf. Josué 15: 17-19 = Jutges 1: 13-15). La seqüència ocupacional ha estat aclarida per les excavacions realitzades per M. Kochavi (1974; EAEHL 4: 995), que han mostrat total concordança amb la informació proporcionada en els textos bíblics.

Bibliografia

Galling, K. 1954. Zur Localisierung von Debir. ZDPV 70: 135-41.

Kochavi, M. 1974. Khirbet Rabud = Debir. TA 1/1: 2-33.

Mendenhall, G. 1973. La desena generació. Baltimore.

      GARY A. HERION

      DÓNA-LI W. MANOR

2.      Un poble que estava situat sobre la vall d'Acor, usat per a demarcar el límit N de Judà (Jos. 15: 7). Es creu que la ubicació està al llarg del Wadi Dabr o en Thogret ed-Dabr. Tots dos semblen conservar la distinció d'un nom de lloc. Al capdavant del Wadi hi havia una ruïna anomenada Khan el-hatrur, que ara està coberta i desplaçada per la carretera Jericó-Jerusalem i per una posada local. La LXX li dóna el Gk epi a tetarton, que podria ser una mala lectura o el desxifrat d'un manuscrit hebreu danyat, on es va entendre erròniament com l'heb rby˓i .

3.      Una ciutat que marca el límit de la tribu de Gad (Jos. 13.26). Es presumeix que la ubicació està en la part E de Gilead, encara que es desconeix el lloc real. En el passatge, el TM dóna l'heb lidebir , que podria ser revocalitzat per a llegir lôdebār . Es creu que aquest és el lloc de la casa de Makir en 2 Sam 9: 4, 5. Aquí és on Mefiboset, el fill coix de Jonatán, es va quedar fins que David el va cridar. Aquest lloc s'esmenta novament en 2 Sam 17.27, on el mateix Makir va ajudar a subministrar provisions a David quan fugia del seu fill Absalón. Evidentment, aquesta ciutat va ser després capturada pels arameus; el fet que Jeroboam II finalment reconquerís la ciutat li va donar al profeta Amós una arma sarcàstica. Usant un joc de paraules enlôdebār (Amós 6.13), l'organitza com a lō˒ dabar , "res", en referència a la jactància d'Israel sobre la seva victòria i la seva falsa sensació de seguretat. Consulti també EL-DEBAR.

      JEFFREY K. LOTT