La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Decalogo

Significat de Decalogo

Vegeu Deu Manaments.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DECALOGO

DECÀLEG segons la Bíblia: Té un lloc singular com a escrit sobre taules de pedra per «el dit de Déu»

Té un lloc singular com a escrit sobre taules de pedra per «el dit de Déu» (Éx. 31:18; Dt. 10:4: en aquest últim passatge la paraula usada és «debarim», «les deu paraules», i d'aquí «decàleg»).

També rep la designació de «les paraules del pacte» (Éx. 34:28). Va ser després de sentir aquests deu manaments, proclamats per Déu mateix de manera que els va sentir tot el poble, que els israelites van dir a Moisès: «Acosta't tu, i sent totes les coses que digui Jehová el nostre Déu; i tu ens diràs tot el que Jehová el nostre Déu et digui, i nosaltres sentirem i farem» (Dt. 5.27).

Les dues pedres reben també el nom de «les taules del testimoniatge» (Éx. 34:29), i van ser dipositades en l'arca del pacte (Éx. 20.20; 1 R. 8:9; He. 9:4), sobre les quals hi havia dos querubins com a guardians dels drets de Déu juntament amb el propiciatori.

Pablo es refereix al lliurament de les dues taules de pedra de part de Déu a Israel (que, encara que ple de gràcia i misericòrdia, no podia absoldre al culpable), enmig de glòria, quan descriu els manaments escrits sobre elles com a «ministeri de mort», en contrast amb allò que parla de la glòria del ministeri de l'Esperit, del testimoniatge de Crist, que és justícia per a tot aquell que creï, havent estat posat com a propiciació «per mitjà de la fe en la seva sang, per a mostrar la seva justícia, a causa d'haver passat per alt, en la seva paciència, els pecats comesos anteriorment, amb la mira de mostrar en aquest temps la seva justícia, a fi que ell sigui el just, i el que justifica al que és de la fe de Jesús» (2 Co. 3:7-11; Ro. 3.25-26).

El Decàleg és la demanda de la justícia divina exigida a l'home pecador, incapaç de complir-la, i per això sota la justa condemnació de part de Déu; és la gràcia la que ens fa partícips, per la fe, de la justícia de Déu com a do gratuït, amb la regeneració a una vida nova en santedat i justícia (Ro. 4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DECALOGO

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic