Dreta, dreta

DRETA, DRETA. Com en espanyol, la mà dreta s'usa en hebreu per a indicar l'oposat a l'esquerra (Jonás 4.11; Donen 12: 7). Molt sovint s'usa com una direcció, a la dreta de la persona (2 Sam 16: 6; 1 Reis 22.19). Quan s'usa com a referència a un punt de la brúixola, dreta era la direcció S, la direcció de la mà dreta quan mira cap a E per a obtenir l'orientació d'un (1 Sam 23.19, 24). Vegeu també SUD.

L'heb iāmı̂n, "correcte", té un paral·lel amb els cognats en diversos altres idiomes semíticos, inclosos l'acadio, l'arameu i l'àrab. El terme també es troba en inscripcions hebrees, en particular en la inscripció del Túnel de Siloé.

Atès que la mà dreta és més comuna, un esperaria que les referències a la mà més forta i la mà més hàbil es refereixin a la mà dreta, i #aqueix és precisament el cas. És la mà dreta la que sosté la fletxa, mentre que l'esquerra sosté l'arc (Ezequiel 39: 3). Pel que sembla, la mà dreta també tocava la lira, mentre que l'esquerra la sostenia (Salm 137: 5). La destra de Yahvé va ser la que va alliberar a Israel, destrossant a l'enemic (Èxode 15: 6). La destra de Yahweh obté poderoses victòries per al seu poble (Sal. 20: 7- Eng v 6; 44: 4 – Eng v 3; 98: 1). En contrast, ni una sola vegada s'esmenta la mà esquerra de Yahweh. Una frase inusual, ˒iṭṭēr yad iāmı̂n,literalment, "lligat de la mà dreta", es refereix als guerrers esquerrans. Halpern ha argumentat que la frase no es refereix als nascuts esquerrans, i les mans dretes dels quals eren més febles o menys destres, sinó a aquells la mà dreta dels quals havia estat lligada, la qual cosa els obligava a tornar-se esquerrans o ambidextres i, per tant, més hàbil com a guerrer (Halpern 1988: 41). Tenir a Yahvé a la destra d'un virtualment assegurava la victòria, perquè implicava que Yahvé estava subministrant el poder per a la confrontació: -El Senyor està a la teva destra; infringirà reis en el dia de la seva ira -(Sal 110: 5).

A més, la mà dreta era la mà de benedicció especial. Quan Jacob estava a punt de beneir als seus néts, els fills de José, Efraín i Manasés, José va col·locar al major Manasés a la dreta del seu avi. Jacob va creuar les mans per a col·locar la mà dreta sobre Efraín. Quan José va protestar, Jacob va continuar de totes maneres, donant la posició privilegiada i la millor benedicció a l'Efraín més jove (Gènesi 48: 13-20).

En un ús relacionat, la posició d'honor sol estar a la dreta de l'amfitrió. Estar a la destra de Yahvé és estar en la posició de major honor (Sal 110: 1). Sovint en el Nou Testament (així com en la coneguda fórmula del Credo dels Apòstols), #aqueix posició està reservada per a Jesús ressuscitat (Colosenses 3: 1, cf. Heb 8: 1; 12: 2).

El nom Benjamí, literalment -fill de la destra-, bé pot indicar la importància especial o la benedicció d'aquest fill: el segon fill de l'esposa afavorida i el fill menor de Jacob. El nom pot indicar alguna cosa com "especialment afavorit".

Només ocasionalment el bé com a direcció té una connotació moral. L'autor d'Eclesiastés diu: -El cor del savi l'inclina cap a la dreta, però el cor del neci cap a l'esquerra- (10: 2). Més sovint, el camí correcte es descriu com el recte i estret, del qual un no ha de desviar-se ni a la dreta ni a l'esquerra (Deut. 5.32; 17.11, 20).

Bibliografia

Halpern, B. 1988. Els primers historiadors. Nova York.

      JOEL F. DRINKARD, JR.