Deute
també: Deuda
Significat de Deute
Vegeu Deutor.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DEUTE
DEUTE segons la Bíblia: Suma que un deu; obligació.
La Llei de Moisès prohibia als jueus que cobressin interessos a altres jueus (Éx. 22.25).
Suma que un deu; obligació.
La Llei de Moisès prohibia als jueus que cobressin interessos a altres jueus (Éx. 22.25).
Hi havia lleis que protegien els pobres contra els usurers (Éx. 22.25-27).
Si algun no podia pagar havia de lliurar la seva propietat, la seva família i fins i tot la seva pròpia persona (Lv. 25:25-41), i podia anar a parar a la presó (Mt. 18.21-26).
Un deute també és una obligació moral (Mt. 6.12; Ro. 8.12).
Les relacions entre creditors i deutors solien ser causa d'acalorades disputes a Israel.
Gemegaire al·ludeix a l'odi que les animava (Jer. 15.10).
Més d'un deutor preferia sortir del pas donant-se a la fugida. No obstant això, la legislació va procurar sempre protegir el deutor, refrenant els abusos dels creditors amb mesures en favor dels qui, per la seva insolvència, havien estat retinguts per esclaus.
Jesús no va romandre insensible en aquest aspecte. A més de la paràbola que acabem d'esmentar, va referir la paràbola del majordom infidel (Lc. 16:5 ss.) i la dels dos deutors desiguals (Lc. 7.41 ss.).
En el model d'oració que el Senyor va proposar als seus, diu:
«Perdona'ns els nostres deutes com també nosaltres perdonem als nostres deutors» (Mt. 6.12).
Són conegudes, a més, aquelles paraules de Pablo: «Amb ningú tingueu un altre deute que la del mutu amor» (Ro. 13:8).
Crist va pagar el deute pels nostres pecats (Mt. 6.12-15).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).