Deutor
també: Deudor
Significat de Deutor
Qui deu diners o una altra cosa. La paraula heb. jôb (Ez. 18:7) deixa perplexos a
els comentadors perquè realment significa «culpa»; no obstant això, el context
implica que hi ha un deute. Relacionat amb això, en Dt. 15:2 s'empra un gir
hebreu que significa «l'amo de la mà que presta», que la NBE va traduir com
«creditor». En el NT la paraula grega que s'usa generalment per a «deutor»
és ofeilé (Mt. 6.12; Ro. 1.14; 8.12; etc.), que també es pot referir a
coses que no són diners. Per a deute s'empra el vocable gr. grámma, «un
escrit». Pot ser qualsevol classe de registre: una declaració o un
document d'obligació cap a algú (Lc. 16:5-7). Vegin-se Any sabàtic;
Préstec.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).