Dibon

Significat de Dibon

(heb. DTb^n, tal vegada «llanguiment [defalliment]» o «mare del riu»; moab.
Dybn; egip. Tbn).

1. Ciutat de Transjordània. Originalment va pertànyer als moabitas, però va anar
conquistada pels amorreus, i més tard pels israelites, en derrotar al
regne amorreu d'Hesbón (Nm. 21.26, 30; 32:3-5, 22). Va ser reconstruït per
membres de la tribu de Gad, i en conseqüència se'n va dir Dibón-gad* (32:34;
33:45,46). Posteriorment va ser donada a Rubén (Jos. 13:9, 17). Els moabitas la
van reconquerir en temps posteriors i van retenir la ciutat per segles (Pedra
Moabita,* línies 21, 28; Is. 15:2; Jer. 48:18, 22). El present llogaret de
Dhîb>n, a uns 5 km al nord del riu Arnón, sobre la carretera que uneix Kerak
amb Medeba, assenyala el lloc de l'antiga Dibón; allí, en 1868, es va trobar la
Pedra Moabita. Aquest descobriment va ser un dels més importants que alguna
vegada es va fer en Palestina. Les excavacions dirigides sota els auspicis de la
American Schools of Oriental Research [Escoles nord-americanes de
recerca oriental] des de 1950 fins a 1955 van descobrir una gruixuda capa de
restes de la ciutat nabatea baix la qual estan enterrats les restes moabitas.
Mapa VI, E-4.

Bib.: A. D. Tushingham, EAEHL 1:330-333.

164. Ruïnes de Dibón.

2. Llogaret en el territori del Judà postexílico (Neh. 11.25); probablement la
mateixa Dimona* (Jos. 15.22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIBON

DIBÓN segons la Bíblia: «defalliment».
(a) Ciutat al nord de l'Arnón, conquistada i reconstruïda pels israelites de Gad (Nm. 21.30; 32:34) i per això dita també Dibón-gad (Nm. 33:45, 46). Després va passar a Rubén (Jos. 13:9, 17) i més tard als moabitas (Is. 15:2; Jer. 48:18, 22).

«defalliment».
(a) Ciutat al nord de l'Arnón, conquistada i reconstruïda pels israelites de Gad (Nm. 21.30; 32:34) i per això dita també Dibón-gad (Nm. 33:45, 46). Després va passar a Rubén (Jos. 13:9, 17) i més tard als moabitas (Is. 15:2; Jer. 48:18, 22).

Existeixen ruïnes amb el mateix nom i en elles es va descobrir la famosa Pedra Moabita (veure MOAB, [pedra de]).
(b) Un lloc de Judà (Neh. 11.25).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIBON