Eliata

ELIATA (PERSONA) [Heb ˒ĕlı̂˒ātâ ( אֱלִיאָתָה) , ˒ĕlı̂iātâ ( אֱלִיָּתָה) ]. Un dels catorze fills d'Hemán que van ser designats per a profetitzar amb instruments musicals sota la direcció del seu pare i el rei (1 Cròniques 25: 4). Eliata va rebre la vintena sort que es va tirar per a determinar els deures (1 Cròniques 25:27).

Els erudits han suggerit durant molt de temps que amb només lleugeres modificacions, els nou noms finals en 1 Cròniques 25: 4 poden llegir-se com una oració litúrgica. Per exemple, Eliathah pot modificar-se lleugerament a ˒ēlı̂ ˒attâ, "Déu meu (ets) tu". Formaria la segona línia de l'oració com Myers ( 1 Cròniques AB, 173) la va reconstruir:

Tingues pietat de mi, oh Jehová, tingues pietat de mi;

Déu meu ets tu;

Vaig engrandir i enaltiré al meu ajudant;

Assegut [en] l'adversitat vaig dir:

Els senyals clars donen en abundància.

És poc probable que un editor simplement hagi confós un fragment de salm amb noms propis. És més probable que alguns dels fills d'Heman prenguessin els seus noms de les primeres línies o frases clau de les cançons que cantaven amb regularitat. En qualsevol cas, és clar que l'editor final va entendre les paraules involucrades com a noms propis, ja que es necessiten nou noms per a completar la llista dels catorze fills d'Hemán (1 Cròniques 25: 5). Pot ser que l'ambigüitat actual sigui un joc intencional de paraules, potser per a donar autoritat als fills d'Hemán. És sorprenent que els nou noms finals en 1 Cròniques 25: 4 també rebin els nou últims sortejos per a determinar els deures (1 Cròniques 25: 23-31). Es pot concloure que l'editor responsable de l'esquema de vint-i-quatre lots també va expandir 1 Cròniques 25: 4 d'una llista original de cinc noms a una llista de catorze noms,

Bibliografia

Petersen, DL 1977. Profecia israelita tardana: Estudis en literatura deuteroprofética i en Cròniques. SBLMS 23. Missoula, MT.

      J. CLINTON MCCANN, JR.