Elisama

Significat d'Elisama

(heb. Elishâmâ, «el meu Déu ha sentit [sent, és oïdor]»; també apareix en
antics segells heb. i en inscripcions suar.).

1. Efraimita, cap de la seva tribu al començament de la peregrinació pel desert
(Nm. 1.10; 2.18). Va ser l'avi de Josué (1 Cr. 7.26, 27).

2. Fill de David nascut a Jerusalem (2 S. 5.16; 1 Cr. 3:8; 14:7).

3. Avi de l'Ismael que va assassinar a Gedalías, el governador de Judà designat per
els babilonis després de la destrucció de Jerusalem (2 R. 25:25; Jer. 41:1,
2). Tal vegada és Elisama 7.

4. Membre de la tribu de Judà (1 Cr. 2.41).

5. Fill de David nascut a Jerusalem (1 Cr. 3:6; anomenat Elisúa* en 2 S. 5.15 i 1
Cr. 14:5).

6. Sacerdot enviat pel rei Josafat de Judà per a ensenyar la llei de Déu en les
ciutats del seu regne (2 Cr. 17:7-9).

7. Príncep i escrigui en el regnat del rei Joacim de Judà (Jer. 36:9, 12, 20,
21). 372

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELISAMA