Eliu
Significat d'Eliu
(heb. Elîhû, «L'és el meu Déu» o «Déu és Yahweh»).
1. Avantpassat de Samuel, el profeta (1 S. 1:1).
2. Príncep de Manasés que es va unir a la companyia de David quan éste estava en
camí a Siclag (1 Cr. 12.20).
3. Porter de la família d'Obed-edom sota David (1 Cr. 26:1, 4, 7).
4. Germà de David (1 Cr. 27:18).
5. Home de Buz, un dels amics de Job (Job 32:2, 5, 6; 34:1; etc.).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELIU
ELIÚ segons la Bíblia: «Déu és Ell».
(a) Un efrainita, besavi de Samuel, anomenat Eliel en 1 Cr. 6.34 i Eliab en 1 Cr. 6.27.
«Déu és Ell».
(a) Un efrainita, besavi de Samuel, anomenat Eliel en 1 Cr. 6.34 i Eliab en 1 Cr. 6.27.
(b) El més jove dels quatre amics de Job, qui pren la paraula en Jb. 32-37.
(c) Nom d'altres tres persones (1 Cr. 12.20; 26:7; 27:18).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).