Elizafan

ELIZAFAN (PERSONA) [Heb ˒ĕlı̂ṣāpān ( אֱלִיצָפָן) ]. Var. ELZAFAN. Dues persones en la Bíblia hebrea tenen aquest nom. S'han proposat diversos significats per al nom Elizaphan. Aquests inclouen "el meu déu està amagat", "déu està amagat" i "déu s'ha amagat". El nom també s'ha relacionat amb el nom de Sofonías, i s'han trobat noms que usen la seva arrel bàsica de ṣpn en inscripcions hebrees, així com en fonts fenícies i púniques.

Encara que una forma alternativa del nom, Elzaphan (heb ˒elṣāpān ), apareix en Èxode 6.22 i Lev 10: 4, aquests textos òbviament es refereixen a la persona anomenada Elizaphan. Tant el Pentateuco samarità com el Peshitta diuen ˒l'apan,ı̂ṣ i la LXX ofereix el (e) isapha (n).

1. Pare d'un clan de levites i un dels tres fills d'Uziel, el levita (Èxode 6.22). Quan Nadab i Abiú, els fills d'Aarón, van ser assassinats a causa del seu "foc estrany" (és a dir, sacrifici inadequat), Moisès va instruir a Elizaphan i al seu germà Misael perquè traguessin els cadàvers del campament (Levític 10: 4-5). . Elizaphan és identificat una vegada com el líder del clan Coatita de Levites (Núm. 3.30); en altres llocs, els seus descendents tenen el mateix estatus que els fills de Coat, Merari i Gersón (1 Cròniques 15: 8; 2 Cròniques 29:13). Això demostra que els descendents d'Elizaphan van conservar una posició important en la història d'Israel posterior a la conquesta. En 1 Cròniques 15: 8, 10-11, el rei David va ordenar als fills d'Isabel i altres levites que portessin l'arca del pacte a Jerusalem. En 2 Cròniques 29: 12-13,

2. El fill de Parnac i el líder de la tribu de Zabulón que va participar en l'assignació de la terra de Canaán (Núm. 34:25).

      RAFAEL I. PANITZ