Elizur

ELIZUR (PERSONA) [heb ˒elı̂ṣûr ( אֶלִיצוּר) ]. Fill de Shedeur i cap ( nāśı̂˒, Num 2.10) de la tribu de Rubén durant l'estada en el desert després de l'Èxode. Se l'esmenta només cinc vegades en l'Antic Testament en quatre llistes tribals diferents. Va dur a terme un cens de tots els combatents sans de la tribu de Rubén (Núm. 1: 5); va guiar als rubenitas al lloc que els corresponia en el costat S del tabernacle en el campament israelita (Núm. 2.10) ja la seva posició en l'ordre de marxa a la sortida dels israelites del mont Sinaí (Núm. 10.18); i va presentar les ofrenes dels rubenitas el quart dia de la celebració de dotze dies de la dedicació de l'altar (7.30, 35). El nom Elizur significa "Déu és una roca" o "el meu Déu és una roca".

      DÓNA-LI F. LAUNDERVILLE