Encantador

Significat d'Encantador

Terme que s'aplica al que encanta o té virtut per a encantar per art de
màgia. És traducció de diversos termes hebreus: 1. Ashshâf (aram. âshshef;
Dn. 1.20; 2:2; etc.). 2. Nijêsh, «buscar un auguri, una predicció»,
«endevinar» (Dt. 18.10). 3. lnnên, «aparèixer» o «fer que aparegui» (Jer. 27:
9), la qual cosa probablement implica l'obra d'un mèdium. 4. ]b (plural ôbôth),
«mèdium espiritual», «nigromante» (2 Cr. 33:6; Is. 29:4, on «fantasma» es
referiria a un dimoni dels mons inferiors que comunicava missatges per
mitjà de mèdiums, encantadors, etc.). La LXX, en general, tradueix ôbôth
com eggastrímuthos, literalment oradors ventrals [ventrílocs]».

La paraula ôb també s'usa per a «odre», «pell de vi», la qual cosa
possiblement s'aplicava als mèdiums espirituals per causa de les
qualitats sonores, artificials i indistintes, de la veu de qui,
presumptament posseït pel «esperit familiar», era com la que es produïa
en parlar dins d'un odre o cuir de vi. La ventriloquia va ser una pràctica
enginyosa usada pels antics professionals de les arts ocultes, i potser
per mèdiums en temps bíblics (Is. 29:4). Els «esperits familiars» assumien
la personalitat del mort i presumien de poder col·locar al viu en
comunicació amb els esperits dels morts. La llei mosaica establia la
pena de mort per a qui pretengués poder comunicar-se amb els «esperits
familiars» (Lv. 19.31; 20:6, 27; Dt. 18.11). L'incident més notable de
consulta a un mort per un mèdium en temps bíblics és l'entrevista de Saúl
amb la pitonisa d'Endor (1 S. 28:3-25).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENCANTADOR