Encantament
també: Encantamiento
Significat d'Encantament
(heb. lajash).
Procediment emprat en les arts màgiques o ocultes per mitjà del qual es
invoca un poder sobrenatural per a aconseguir efectes desitjats o obtenir
informació (Ex. 7.22; Is. 47:9; etc.): per a produir conjurs màgics es
usaven la màgia, la fetilleria i la bruixeria; per a predir esdeveniments esdevenidors,
l'endevinació; per a esbrinar la voluntat dels déus o conèixer el futur,
l'astrologia (observar estrelles); per a una suposada comunicació amb els
morts, la necromancia (una forma de l'espiritisme modern). L'endevinació
va prendre diverses formes: examen de les entraries d'animals sacrificats,
interpretació de somnis, observació de diversos aspectes del món natural.
En la Bíblia, les variades formes d'encantament s'esmenten pels seus
noms. Vegin-se endevinació; Màgia.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENCANTAMENT
ENCANTAMENT segons la Bíblia: Encantador, de «chabar», «unir juntament, fascinar».
S'associa amb un altre terme, «lachash», «parlar d'una manera suau i gentil», i s'aplica després a l'encantament de les serps (Sal. 58:5).
Encantador, de «chabar», «unir juntament, fascinar».
S'associa amb un altre terme, «lachash», «parlar d'una manera suau i gentil», i s'aplica després a l'encantament de les serps (Sal. 58:5).
Similarment l'home és enganyat i baixa la guàrdia de la seva aversió a relacionar-se amb els esperits malignes, fins a arribar a veure's sota la seva influència.
En Is. 19:3, un altre terme, «ittim», es tradueix «evocador» amb un sentit similar, com aquell que dóna un suau so en els encantaments dels embruixadors.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).