Endurir

Significat d'Endurir

(el cor).

Traducció de diverses paraules hebrees i gregues que denoten en els seus contextos
una resistència obcecada i persistent a sotmetre's a la voluntat revelada de
Déu. La paraula hebrea més comuna és qâshâh, que significa «endurir»,
«ser sever», «posar-se capritxós» (Ex. 7:3; Sal. 95:8). En forma similar es
usa kâbed, «ser pesat», «ser insensible», «ser indiferent», «no respondre»
(Ex. 8.15, 32; 9.34; 10:1), i jâ5aq, «afirmar», «posar-se fort» (4.21; etc.).
Les paraules gregues corresponents són pÇróÇ, «endurir», «petrificar»,
«tornar insensible» (Mr. 8.17; Jn. 12.40), i sklrúnÇ, «endurir», «posar
rígid» (Ro. 9.18; He. 3:8, 15; 4:7). Els escriptors bíblics atribueixen est
acte tant a Déu (Ex. 4.21, Ro. 9.18) com a l'home (Ex. 8.15; He. 3:8).

Gairebé la meitat dels passatges que es refereixen a l'enduriment del cor es
relacionen amb la negativa de Faraó i dels egipcis d'alliberar el poble
triat de Déu de l'esclavitud. Qâshâh, kâbed i jâ5aq se solen
intercanviar, tant sobre l'enduriment que Déu va fer en el cor de
Faraó (Ex. 4.21; 7:3; 9.12; 10:1, 20, 27; 11.10; 14:4, 8) com de l'acte de
Faraó d'endurir el seu propi cor (8.15, 32; 9.34; 13.15). Cada
manifestació successiva del poder diví enfortia la decisió de l'altiu
monarca de fer el que li semblava millor. Va menysprear i va rebutjar la llum del deure
fins que va arribar a ser insensible a ella, i ésta finalment es va retirar d'ell.
Va ser la seva resistència als designis divins el que va endurir el seu cor. Déu
era responsable pel procés d'enduriment només en el sentit que
hi havia proveït la llum i eventualment la va retirar, confirmant així al rei en el seu
mal camí. La Bíblia sovint representa a Déu com si fes el que no
impedeix. Fins i tot els pagans van reconèixer que Faraó i els egipcis van ser
responsables per l'enduriment del seu cor (1 S. 6:6).

Déu no es complau en el sofriment i la mort dels impius, però desitja que
tots es penedeixin i salvin (Ez. 33:11; 1 Tu. 2:4; 2 P. 3:9). Fa tot el
possible per induir als homes a triar el camí de la salvació (ls,
5:4), i no fa res per a desanimar a les persones o apagar el menor desig de
la gràcia divina (42:3). La mateixa manifestació de misericòrdia divina que
condueix a alguns homes a trobar la salvació en Crist resulta en la
condemnació i mort dels quals resisteixen i rebutgen #aqueix misericòrdia. A vegades
s'al·lega que Ro. 9.18 significa que Déu estén la salvació a alguns i
deliberadament la reté d'uns altres. No obstant això, el context deixa en clar
que Pablo no es refereix a la gràcia que porta la salvació com a tal, sinó a la
cooperació amb Déu en el progrés de la seva voluntat sobre la terra. El
resultat eventual de refusar 378 cooperar amb la voluntat de Déu en la
història és la pèrdua de l'oportunitat de fer-ho, i #aqueix pèrdua es pot
considerar com un nou enduriment del cor.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENDURIR