Endimoniat

Significat d'Endimoniat

Vegeu Dimoni.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENDIMONIAT

ENDIMONIAT segons la Bíblia: Persona posseïda i dominada per un dimoni (Mt. 4.24). Algunes vegades l'esperit produïa malalties ordinàries. El noi que tenia un esperit sordmut sofria accessos com d'epilèpsia (Mr. 9.14-29).

Persona posseïda i dominada per un dimoni (Mt. 4.24). Algunes vegades l'esperit produïa malalties ordinàries. El noi que tenia un esperit sordmut sofria accessos com d'epilèpsia (Mr. 9.14-29).

D'aquí l'opinió que la possessió demoníaca era només una hipòtesi judaica per a explicar les malalties i els seus efectes. Aquest punt de vista no té en compte que els dimonis:
parlaven i sabien més que els homes (Mr. 1.23-24);
reconeixien la seva pròpia individualitat (Mt. 8.31);
que Jesús reconeix la seva existència i instrueix als seus deixebles sobre ells (Mr. 9.29);
que els deixebles van informar que els dimonis se'ls subjectaven (Lc. 10.17-20).

Fins i tot l'home que es trobava degradat i afeblit pel seu pecat era presa del dimoni (1 S. 16.14, 15).

Per als hebreus antics tota malaltia era conseqüència del pecat, mentre que per als grecs tot pecador era un malalt.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENDIMONIAT