Esar-hadon
Significat d'Esar-hadon
(heb. Êsar-Jaddôn, «do de foc» o «victoriós»; agafar. Ashshur-aha-iddin,
«[el déu] Asur ha donat un germà»).
Rei assiri, fill i successor de Senaquerib (el seu pare), de la mort del qual no va prendre
part. Va regnar entre el 681 i el 669 a. C. En pujar al tron, Esar-hadón va començar
la reconstrucció de Babilònia (el seu pare l'havia destruït). Com la seva mare
era una princesa babilònia, estava més favorablement disposat cap a els
babilonis que el seu pare. Esar-hadón és conegut especialment per la seva conquesta
d'Egipte, que va portar a l'Imperi Assiri a la seva màxima extensió. No obstant això,
van sorgir dificultats de domini a les regions frontereres, on nacions
bàrbares -escites, cimmeris i medes- intentaven dominar seccions del
territori assiri amb la finalitat d'obtenir alguna cosa de la seva riquesa. Esar-hadón va poder
detenir als invasors, però no eliminar l'amenaça. També va lliurar una
reeixida guerra contra els reis fenicis i els sirians. Es va fer representar en
monuments tenint a la seva mà dreta cordills lligats als llavis del rei
egipci Taharka (Tirhaca en la Bíblia) i als del rei de Tir, un de els
quals està agenollat, i l'altre en peus, encadenat davant d'ell (fig. 193).
En la Bíblia s'esmenta a Esar-hadón com el successor de Senaquerib (2 R. 19:
37; Is. 37: 38), i com el rei assiri que va establir colons estrangers en
Samaria (Esd. 4:2). En les seves inscripcions pretén que el rei Manasés* de Judà
li va pagar tribut. No se sap si Esar-hadón o el seu fill Asurbanipal va ser el
responsable de portar a l'exili a Manasés d'Israel en forma temporària a
Babilònia (2 Cr. 33:10-13).
193. Estela d'Esar-hadón d'Assíria que mostra al rei sostenint cordes que
arriben als llavis dels reis Taharka (el Tirhaca bíblic) d'Egipte i Balu
de Tir.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESAR-HADON
ESAR-HADÓN segons la Bíblia: Fill i successor de Senaquerib; va governar des de l'any 681 al 669 a. C. (2 R. 19.31; Is. 37:38); va restaurar la ciutat de Babilònia; va conquistar Egipte; va repoblar Samaria amb estrangers (Esd. 4:2); es va emportar pres al rei Manasés (2 Cr. 33:11).
Fill i successor de Senaquerib; va governar des de l'any 681 al 669 a. C. (2 R. 19.31; Is. 37:38); va restaurar la ciutat de Babilònia; va conquistar Egipte; va repoblar Samaria amb estrangers (Esd. 4:2); es va emportar pres al rei Manasés (2 Cr. 33:11).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).