Eshtemoa
ESHTEMOA (PERSONA) [Heb ˒etĕmo˓a ( אֶשְׁתְּמָעַ) ].
1. El fill d'Isba que figura en la genealogia de Caleb (1 Cròniques 4.17). D'altra banda, aquesta xifra es desconeix.
2. Un maacatita, nét d'Hodiah inclòs en la genealogia de Caleb (1 Cròniques 4.19). D'altra banda, aquesta xifra es desconeix. Veure també ESHTEMOA (LLOC).
JEFFRIES M. HAMILTON
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).