Espasa

Significat d'Espasa

(heb. jereb; gr. májaira, romfáia).

Antigament, la principal arma per a la lluita cos a cos (1 S. 17.51;
31:4; 2 S. 2.16; Mt. 26:51). Es componia d'una fulla de bronze i (més tard)
de ferro i una empunyadura (Dj. 3.22) que generalment estava unida a la fulla
amb reblons. Els egipcis distingien entre l'espasa llarga (sf.t) i la tala
(1rp). Entre els babilonis només es coneix una paraula per a espasa (namtsûru),
que, com en el cas de l'heb. jereb, sembla representar gairebé exclusivament una
daga. D'aquí que molts erudits pensen que els hebreus no tenien espases
llargues; estimen que les dagues més llargues no excedien els 41cm de longitud. La
espasa era portada en una beina (1 S. 17.51; Jer. 47:6) i penjava d'un cinturó
sobre la cuixa (Ex. 32:27; 2 S. 20:8); sembla que se l'emportava del costat
esquerre («dret» per a l'esquerrà, Dj. 3.16; cf vs 15, 21).

L'expressió «tall d'espasa» (Jos. 10.28; etc.) literalment «és «boca de
espasa». Aquesta expressió es deu al fet que les empunyadures tenien la forma de
caps d'animals silvestres, de les quals sorgien les fulles. Això
explicaria la figura que l'espasa «devora» (2 S. 11.25; Nah. 3.15; etc.; cf
Ap. 1.16; 2.16; 19.15). Amb freqüència s'usa «espasa» com a sinònim de guerra
(Lv. 26:25, 33; etc.) o de càstigs de diversa classe (Jer. 12.12; etc.).

Romfáia originalment designava l'espasa gran i ampla que usaven les tribus
bàrbares, però en el NT s'usa com a sinònim de májaira, el nom grec comú
per a qualsevol espasa gran (Mt. 26:47, 55; Ap. 1.16; 2.12; etc.). Els
soldats d'infanteria romans generalment la portaven del costat esquerre, i
els de cavalleria del costat dret.

206. Espasa corba trobada en Palestina.

Bib.: T. J. Meek, BASOR 122 (1951):31-33; FJ-GJ iii.5.5.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESPASA

ESPASA segons la Bíblia: Aquesta arma, feta generalment de ferro, era protegida per una beina (1 S. 13.19; 17.51) sovint era de dos talls (Sal. 149:6), cenyida al cinto esquerre (2 S. 20:8; Cnt. 3:8).

Aquesta arma, feta generalment de ferro, era protegida per una beina (1 S. 13.19; 17.51) sovint era de dos talls (Sal. 149:6), cenyida al cinto esquerre (2 S. 20:8; Cnt. 3:8).

És el símbol: de la guerra (2 S. 2.28; 12.10; Jer. 42:16), de les divisions (Mt. 10.34), de les paraules violentes (Sal. 55:22), dels càstigs divins (Nm. 22.23; Ap. 2.17), de la paraula penetrant de Déu (Ef. 6.17; He. 4.12).

En sentit figurat l'espasa significa guerra, i sol anar acompanyada de fam, pesta i bèsties salvatges (Lv. 26:25).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESPASA