Esperança
també: Esperanza
Significat d'Esperanza
Aquests vocables, substantius i verbs, signifiquen «confiança», «expectativa», «seguretat», «esperança», «desig expectant». En la Bíblia aquestes actituds s'expressen frecuentsemente com dirigides cap a Déu i les coses celestials, i afirmades en elles. El salmista, en meditar sobre la incertesa i la vanitat de la vida, es dirigia a Déu com la base sòlida de la seva esperança (Sal. 39:7; cf 71:5; 146:5) i centrava la seva expectativa de salvació en Déu (Sal. 119:116).
La vinguda de Jesús al món va donar nou contingut i forma a l'esperança. El cristià se salva en l'«esperança» (Ro. 8.24), esperança que rebem per gràcia (2 Ts. 2.16). Fora de Crist no hi ha esperança (Ef. 2.12,13), però Crist és per al creient «l'esperança de glòria» (Col. 1.27). La justificació per la fe produeix pau i goig «en l'esperança de la glòria de Déu» (Ro. 5:1,2). Mitjançant l'Esperit el cristià espera «per fe l'esperança de la justícia» (Gá. 5:5).
La 2ª vinguda de Crist és per a ell la benaurada esperança (Tit. 2.13). Es diu que l'esperança és una «segura i ferma àncora de l'ànima» (He. 6.17-19). Basada en el sòlid fonament de la fe cristiana, imparteix valor, entusiasme, optimisme 403 i goig. És un antídot per a la desesperació i el desànim. Estimula a una activitat plena de propòsit, particularment per a l'avanç del regne de Déu.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESPERANÇA
ESPERANÇA segons la Bíblia: És descrita com l'espera d'alguna cosa que no es veu, però que ha estat promès (Ro. 8.24, 25). Benaurat és l'home que té la seva esperança posada en el Senyor; encara que sorgeixin tribulacions no deixarà de portar fruit (Jer. 17:7, 8).
És descrita com l'espera d'alguna cosa que no es veu, però que ha estat promès (Ro. 8.24, 25). Benaurat és l'home que té la seva esperança posada en el Senyor; encara que sorgeixin tribulacions no deixarà de portar fruit (Jer. 17:7, 8).
No hi ha cap vaguetat en l'esperança del cristià: es tracta d'una ferma àncora per a l'ànima, perquè el Senyor mateix és la seva esperança, i Crist en ell, és l'esperança de glòria (Col. 1.27; 1 Tu. 1:1; He. 6.18, 19). La vinguda del Senyor, no la mort, és l'esperança benaurada del cristià (1 Ts. 4.13-18; 1 Jn. 3:2, 3).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).