Flora

Significat de Flora

La flora descripta en la Bíblia correspon a les regions subtropicals que
alternen amb deserts, muntanyes, planes costaneres i conques fluvials i
lacustres. Segons les Escriptures, les regions més fèrtils de Palestina eren:
la planícia de Sarón (Is. 35: 2), els boscos de coníferes del Líban i del
Hermón, les valls pròximes a Jericó, la planícia d'Esdraelón en Galilea i
unes certes zones de Transjordània. Vegin-se Arbre; Bosc.

Les plantes conegudes pels autors sagrats es poden agrupar en 2
categories: 1. Llenyoses: arbres fruiters, altres arbres, arbustos. 2.
Herbàcies: gramínies («que porten sement»; en general els cereals) i
altres herbes (cf Gn. 2:5; Ex. 9.25). D'acord amb les Escriptures, l'home
podia menjar «herbàcies de sement» i arbres fruiters; les herbes («herbàcies
sense sement») servien per a aliment dels animals; els arbres no fruiters
s'utilitzaven de diferents maneres (Gn. 1.29; 2:9; Dt. 20.19, 20).

La taula de les pp 460-463 esbossa una llista de les diverses plantes de la
Bíblia tal com apareixen en la RVR (els seus noms estan en la 1a columna; els
vocables hebreu-arameus i grecs i la nomenclatura científica, en les altres 3
columnes). Ocasionalment sembla que una paraula original no hauria d'estar en
la 459 tabulació, però la hi inclou per la seva equivalència en altres versions i
en la LXX (a vegades com a resultat d'una esmena en el text original); que un
vocable original serveixi per a 2, 3 o més espècies revela la dificultat de la seva
identificació; la varietat de termes científics indica altres possibilitats
d'origen. Se suggereix que la taula s'estudiï en connexió amb les anàlisis
particulars de les diverses plantes.

226. Flors primaverals sobre la costa de la Mar de Galilea; el mont Hermón a
la distància.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FLORA