Foc

Significat de Foc

(heb. êsh; gr. púr, purá, púrÇsis).

Matèria cremant, amb o sense flama, juntament amb la calor i la llum que desprèn.
Per causa de la dificultat d'encendre-ho, en els temps antics es mantenien
llums encesos contínuament com una font immediata de foc. Quan
Abrahán va viatjar amb Isaac al mont Moriah per a sacrificar al seu fill, va portar
amb si foc per a encendre el sacrifici (Gn. 22:6, 7). El foc s'usava per a
cuinar, il·luminar, escalfar-se i refinar metalls. Com era un element molt
important per als antics, se l'esmenta amb freqüència en les Escriptures.
Sovint està associat amb la presència de Déu (Gn. 15.17; Ex. 3:2, 13.21, 22;
19.18; etc.) i exerceix un paper important en les visions simbòliques de la
divinitat (Ez. 1.27; Dn. 7:9, 10; Ap. 1.14; 2.18). Es compara a Déu amb un
foc consumidor o devorador (Dt. 4.24; He. 12.29; cf Ex. 24:17; Is. 33:14) i
un foc purificador (Malament. 3:2); fins a la paraula de Déu és comparada amb el
foc (Jer. 23.29; cf 5.14; 20:9). Així com el Senyor va castigar els pecadors
amb foc (Lv. 10:2; Nm. 11:1; 16.35; 2 R. 1.10, 12; Jud. 7), els aniquilarà
finalment amb ell (Ap. 20:9). El foc del cel va expressar l'acceptació de Déu
d'una ofrena (Lv. 9.24; Dj. 6.21; 2 Cr. 7:1). Es descriu als àngels
com a «ministres» i com «flamas de foc» (Sal. 104:4). Vegeu Llum.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FOC

FOC segons la Bíblia: La primera utilització de foc en la Bíblia es troba sobreentesa en el relat del sacrifici de Caín i d'Abel (Gn. 4:3).

La primera utilització de foc en la Bíblia es troba sobreentesa en el relat del sacrifici de Caín i d'Abel (Gn. 4:3).

No s'ha arribat a conèixer encara a cap nació que no hagi conegut l'ús del foc; el que sí que s'ignora és qui el va ensenyar als homes.

Els pobles antics tenien multitud de llegendes sobre això. Segons la mitologia grega, Prometeu, havent arrabassat a Zeus el foc del cel, va ser encadenat en una penya per tota l'eternitat.

El foc és, evidentment, indispensable per a l'home (Eclo. 39:26).

Serveix per a diverses activitats: (Gn. 4.22),
per a la preparació d'aliments (Éx. 16.23; Is. 44:16),
per a escalfar-se (Jer. 36:22; Jn. 18.18; Hch. 28:2).

Els holocaustos oferts a Jehová havien de ser totalment consumits per foc (Gn. 8.20). Era com si el foc fes pujar fins a Déu el sacrifici; es deia, metafòricament, que era una olor suau a Jehová (Gn. 8.21).

El que oferia un sacrifico encenia el foc (Gn. 22:6). Moisès va oferir holocaustos sobre l'altar que va erigir (Éx. 40:29).

Al final de la cerimònia de consagració d'Aarón i dels seus fills al sacerdoci, el foc de Jehová va caure sobre el sacrifico, consumint-lo totalment (Lv. 9.24); Déu havia acceptat l'ofrena i va manifestar la seva glòria.

El foc de l'altar no havia d'extingir-se mai (Lv. 6:9-13). En la inauguració del Temple i del nou altar, va descendir foc del cel, consumint el sacrifici (2 Cr. 7:1). En altres ocasions, Déu va manifestar també la seva aprovació amb foc del cel consumint l'holocaust (Dj. 6.21; 1 R. 18.23, 24; 1 Cr. 21.26).

Entre els pagans hi havia adoradors del foc (Sab. 13:2). Els sequaços del culte de Moloc, Baal i altres idòlatres consagraven els seus nounats llançant-los a les flames (2 R. 16:3; 21:6; Jer. 7.31; Ez. 16.20, 21). A vegades, s'agreujava la pena de mort cremant el cadàver de l'executat (Lv. 20.14; 21:9; Jos. 7.25; 2 R. 23.16).

Sovint, el foc simbolitza la presència del Senyor, que allibera, purifica o consumeix (Éx. 14.19, 24; Nm. 11:1, 3, etc.). D'aquesta manera Jehová es va aparèixer en l'esbarzer ardent a Sinaí (Éx. 3:2; 19.18) es va revelar enmig del foc a Isaïes, Ezequiel, Juan (Is. 6:4; Ez. 1:4; Ap 1.14) i així apareixerà quan torni (2 Ts. 1:8).

El foc és així mateix un símbol de l'Esperit Sant (Hch. 2:3) i de la Paraula de Déu (Jer. 5.14; 23.29)
El foc finalment figura entre les expressions relatives al judici de Déu:

Els malvats seran consumits pel foc de la seva ira (Sal. 68:3; 97:3; Is. 30:33; 47:14; Mt. 3.10; 7.19; Jn. 15:6);

coneixeran el foc de la Gehena (Mt. 5.22; 18:9; Mr. 9.43),
el forn ardent (Mt. 13.42, 50),
el foc etern (Mt. 18:8; 25:41; Jud. 7),

el foc que no s'apaga (Mt. 3.12, cp. Is. 66:24),
el llac cremant amb foc i sofre (Ap. 19.20; 20.10, cp. Ap. 14.10; 20.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FOC